Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Episodis d'una "guerra" (inacavada) molt cruenta

    Primera “cota”a conquerir en aquesta “guerra” contra l'actual model social i polític, culpabilitzar a tots els ciutadans de la crisi ja que sols així es podrien portar a caps retalls en els drets i prestacions socials i convertir al ciutadà lliure creditor de drets en un client. Així, començà la gran operació manipuladora en la que es deia que ciutadans havíen viscut per damunt de les seus possibilitats (Juan Roig - Mercadona - ho va dir, es creien que tots eren rics) i, per tant, com en la culpa està la penitència, tal com ensenya l'església catòlica, els ciutadans deurien ajustar el seu nivell de vida, és a dir, tornar a ser pobres mitjançant el retalls corresponents.

    Segona “cota” a conquerir, els treballadors. Cal convertir-se en la Xina europea! Baix salaris i restriccions als drets laborals; llavors, s’aprova una contrareforma laboral que sols agradà als empresaris ja que permet baratar l'acomiadament així com rebaixar els salaris, en algun cas, en més d'un 60%.
    Tercera “cota” a conquerir, l’educació pública i, per tant, ho van emprendre amb els mestres. Que si treballaven poc, que si tenien molts dies de vacances, que si tenien pocs alumnes per classe, etc. Tot amb la fi, de traslladar el missatge que l'educació pública és una roina que no es pot sostindre. I l'historia ja se sap, rebaixa dels salaris, acomiadament dels interins, augment de la ràtio d'alumnes per aula, etc. En definitiva, afonar l'educació pública en benefici de l'educació privada (que com fa poc a demostrat l'INE sí que es un bon negoci, això sí, sostingut per les subvencions públiques).
    Quarta “cota” a conquerir. Com el dèficit és un fantasma que recorre Europa de forma descontrolada provocant que familiars rancorosos - la famosa “prima” de risc - ens passen factura, car “reformar” la sanitat pública i, per tant, començaren la altra operació d'acossament i derrocament. En pocs dies, la sanitat pública es convertí amb el forat més gran i insostenible. Que si abús de visites als metges, d'operacions quirúrgiques, que si venien d'altres països per operar-se, que si els emigrants, que si acumulació de medicaments, etc. Les conseqüències, per a què contar-les!, són de sobra conegudes. Repago dels medicaments, retalls en les retribucions del personal sanitari, anul·lació de les targetes sanitàries als emigrants, etc. etc. Açò sí, totes les privatitzacions de servissis sanitaris fetes fins al moment i que han segut una roina per l'erari públic, com les ressonàncies magnètiques al País Valencià, que han constat més de 500 milions d'euros (facen l’esforç de traduir-ho a pessetes, i veuran de quina barbaritat estem parlat) no hi ha deu que les investigue i les racionalitze (com tant els agrada dir)
    Quinta “cota” a conquerir en esta “guerra” per subjugar al ciutadà lliure. Crear una nova administració pública que siga una nova font de negoci per al sector privat i per aconseguir-ho què millor que demonitzar als treballadors de l’administració pública. Que si hi han massa i treballen poc, sense especificar mai, per descomptat, si parlen de mestres, metges, policies o bombers; així com, tampoc, diferenciar entre funcionaris d’oposició i personal de confiança, al contrari, es fa un totum rebolutum que ve de perles per al discurs manipulador. I, com no, l’historia és coneguda, acomiadament d’interins, rebaixa de salaris, modificació de les condicions de treball, etc. Açò sí, en aquest apartat, la seua victòria de manipulació és total, són pocs el que veuen en mals ulls el que està passant als servidors públics i a la administració pública!
    (Per descomtat que la “guerra” encara no ha acabat, seguix en altres àmbits que en una altra entrada comentaré)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook