Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 16
    Octubre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Extrema dreta pura i dura!

     

    Diuen els politòlogues que el gran èxit polític “d'Ansar” va ser el que, al si del Partido Popular, integrà tota la dreta espanyola, és a dir, des de l'extrema dreta fins a la dreta més moderà. Però, aquest “èxit”, tan afalagat en el seu moment, té molt poc recorregut ja que sols fa falta que quan estan “manant” - en els gens de la dreta espanyola no es contempla l'acció de governar sinó sols entenen de “manar” - apareguen les dificultats en forma d'oposició a les seus polítiques, per a que es mostren tal com són, és a dir, que la moderació per a ells sols és un adjectiu que la premsa més propera els posa per a dissimular el que realment són, extrema dreta en el més pur sentit del terme.
    Ací al País Valencià ja estem acostumats a que quan els cau la careta de “moderats” aparegua la seua realitat més dura. Sols cal recordar que quan el “liberal” i “demòcrata - cristià” Francisco Camps es va veure acorralat pel cas Gurtel el que li va espletar al Portaveu del PSPV a les Corts Valencianes, "le encantaría coger una furgoneta, venirse de madrugada a mi casa y por la mañana aparecer yo boca abajo en una cuneta”.
    Però la situació a l'Estat no és diferent. Sols cal recordar que Andrea Fabra seguix ocupant el seu escó (per a vergonya de tota la ciutadania) a les Corts espanyoles després d'haver mostrat sense cap dubte el seu verdader tarannà ideològic antidemocràtic quan va espletar allò “que se jodan”, o les diferents perles ideològiques que el Ministre de Cultura (?) va deixant-nos tots els dies i que ens retrauen al passat més negre de la nostra historia (hui una amiga, Pepa Pellicer, m'ha facilitat una Ordre de l'any 1936 de la Junta de Defensa Nacional on textualment es diu que els objectius de perseguits per aquesta amb l'obertura de les escoles nacionals es “espanyolizar l'ensenyanza”) o, com  fa poc, el portaveu del PP al Congres de Diputats ha comparat als promotors de la vaga estudiantil amb Herri Batasuna. No han canviat res en aquestos anys de democràcia, creuen que Espanya i els espanyols són un “dret de conquista”!
    En definitiva, Com Alfonso Guerra ja va dir al seu moment, el fet que la dreta espanyola porte tant de temps caminant cap al centre i no aplega mai, posa de manifest realment d'on venen, i jo anyadix, el que realment són. En qualsevol democràcia madura europea serien adjectivats sense cap dubte com un partit d'extrema dreta a l'estil del de Le Pen a França, no tinc cap dubte.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook