Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 18
    Marzo
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Fins quan va a resistir la nostra paciència els atacs als nostres drets

     

    Del poc que recorde del llatí que vaig dependre en el batxiller, és l’inici d’un discurs que en el Senat romà va dictar Ciceró i que ha passat a l’historia com “Les Catilinàries” ja que anaven dirigides contra Catilina (polític romà del segle I abans de Crist que d’alguna forma posa en perill l’establiment del moment i que va ser aniquilat políticament i físicament). Bé, sinó recorde mal, aquest discurs començava amb aquesta dura advertència “quosque tandem abutere Catilina pacientia nostra” (disculpes per si ha algun error) que traduït vindria a dir “fins quan vas a estar abusant, Catilina, de la nostra paciència”.
    I si, en aquestos dies, ho recorde és perquè contemplant la victòria, totalment palmària i indiscutible, de la secta neoliberal (malgrat, encara ens queda una xicoteta esperança, que en França guanye en abril l’esquerra) ja que han imposat els seus interessos polítics i econòmics, a l'haver aconseguit que la societat assumisca com dogma irrefutable la seua visió ideològica de la crisi, de tal forma que hui ja no es planteja, amb la força que seria necessària, el perquè i l'origen de la crisi, sinó més bé el que es discutix és el tamany dels retalls i on van a produir-se, en altres paraules, aleshores ja es dona per descomptat que els mateixos que ens han portat a la roina són els que ens van a “salvar” així com que no hi ha altra política alternativa que la dels retalls dels nostres drets socials i econòmics i llavors, front aquesta situació, no puc més que recordar aquelles paraules i preguntar-me fins quan la nostra paciència va a poder resistir l'atac d'aquestos dogmàtics “furta olles” disfressats de savis.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook