Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Enero
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    FMI, deu respondre dels seus errors

     

    Des que començà la crisi van ser moltes les veus autoritzades que denunciaren que el camí de l'austeritat per resoldre la crisi no era l'adequat ja que sols faria que empitjorar la situació provocant un sofriment social i individuar impropi de societats avançades. En aquest sentit, personalment, en un determinat moment, vaig posar com exemple que les polítiques que s'estaven aplicant era com intentar eixir d'un forat però cavant cap a davall, amb el qual, naturalment sols s'aconseguix fer el forat més gran.
    No cal dir, que el govern espanyol, així com la resta de la UE, va fer cas omís a aquestes asseveracions i seguiren cavant el forat fins fer-lo tant profund que hui ja, donada la gravíssima crisi social que s'ha produït amb unes xifres d'atur inassolibles ni econòmicament ni moralment, alguns ja han començat a recular i comencen a parlar, per ser optimistes, d'altra forma.
    En aquest sentit, ha segut paradoxal, com el Fondo Monetari Internacional (FMI), mitjançant un dels seus principals economistes, ha manifestat que s'han equivocat predicant (e imposada a les poblacions) aquesta política d'austeritat ja que, en el seu moment, calcularen mal els efectes sobre el deteriorament de l'economia en general i sobre l'atur, en particular. En altres paraules, el que ha vingut a dir el FMI, és que, malgrat no tindre ni idea de com és anava a desenrotllaria la crisi, i a la realitat em remet, proposaren una política econòmica irracional, ja que en res racional tenia suport, provocant un sofriment innecessari i un canvi de les “regles de joc” socials que hi havia a Espanya (i altres països en dificultats) que serà molt difícil i molt costós tornar a reconquerir-les, ja que les elits financeres i polítiques han aprofitat la crisi per a canviar-les al seu favor.
    Malgrat l'anterior, com a ciutadans als que se'ns ha imposat i causat uns mals innecessaris ja que no han servit per eixir de la crisi, cal preguntar-se, si la responsabilitat del FMI pot acabar en aquest reconeixement de l'error. Evidentment, la resposta no pot ser altra que no. Es deuen demanar, en tots els àmbits que siguen possibles, la corresponent responsabilitat, però sobre tot, els ciutadans deurien ja plantejar, que a l'igual que en l'àmbit estatal s'estan posant en solfa les regles d'una “democràcia, que no ho és”, a nivell internacional, organismes com el FMI, l'OCDE, i el Banc Mundial, deurien ser democratitzats.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook