Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Agosto
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    I DESPRÈS, QUÈ?

     

    De moment no hi ha cap indici d’importància significativa que indique que la crisi ha tocat fons o que s’està començant un període de creixement (malgrat fora mínim), per molt que des de el Govern s’insistixca en els “brots verds” amb diferents paraules. Però, hi ha, igualment, una cosa clara, tard o prompte, deixarem de decréixer ja que convertir-nos, junt als grecs i portuguesos, en el “paries” europeus gràcies a les mesures imposades des del centre d’Europa per la secta neoliberal, en concret, pels dirigents d’Alemanya, el FMI i el Banc Central Europe, sortirà els seus efectes.
    I la qüestió, per tant, a plantejar-se deu ser, quina societat va a eixir de tot aquest de sofriment que els treballadors, i els ciutadans en general, estan passant? Evidentment, pensar en tornar a la societat (així com a les esperances en el sistema social de benestar que estàvem construint) de fa tan sols cinc anys, cal oblidar-ho, ja que d’Europa no ens be res bo, ni va a vindre mentres el paradigma neoliberal que el “mercat” ho deu solucionar tot siga la ideologia dominat i no es canvien les “regles de joc” europeu. És a dir, tot l’entramat ideològic neoliberal seguix dominant les institucions europees.
    En aquest sentit, es seguix apostant i predicant les receptes neoliberals de contenció de les despeses públiques con l’única alternativa i, en ningun moment, es posen sobre el debat mesures com la devaluació de l’euro, evidentment, per no perjudicar els interessos de les elits financers nacionals, o que les finances dels països no depenguen dels grans especuladors internacionals, tot al contrari, aquests han vist reconegut en les pròpies constitucions que els seus interessos (pagament del deute) son prioritaris als interessos del ciutadans, com son les despeses en educació, sanitat i pensions. Seguim comprovant (i l’últim informe del FMI, que més abaix comente, és molt aclaridor) com es seguix predicant la desaparició de drets laborals aconseguits amb molta lluita i esforç i, en definitiva, com s’insistix en construir, a base de la desregulació i privatització dels servicis públics (i de la pròpia administració pública) una societat molt polaritzada entre rics i pobres (tots els estudis seriosos coneguts senyalen com en aquests anys de crisis està augmentant la desigualtat social nivells de fa dècades)
    En definitiva, anem a conservar el pitjor del sistema que estaven construint com puga ser unes regles polítiques que afavoreixen la desafecció política i el pitjor del sistema social “anglosajó" com és una societat molt desigual conseqüència de la precarietat en el treball, de la manca de les xarxes socials que impidixen o pal•lien les dificultats dels “desheretats”, una sanitat, una educació (atenció a l’ensenyança universitària ja que més tard que prompte se li aplicarà el model de gestió privada que s’està ja aplicant a la sanitat) i unes pensions en mans de les elits financeres internacionals (que ningú s’equivoque, el capital és apàtrida)
    Aquest és el futur que ens espera, a no ser que els ciutadans del sud d’Europa s’organitzen i recuperen l’esperit pel que es va construir Europa. En cas contrari més ens valdria tancar la “finestra” i buscar el nostre camí (en tot cas, junt als països del sud d’Europa)
    Per últim, cal preguntar-se si els “especialistes” del FMI que venen a donar-nos llisons i predicar receptes com les que han aparegut aquests dies sobre la necessitat de rebaixar un 10% el salaris si és vol crear llocs de treball, cobren pel que fan. Perquè clar, aquesta “recepta” macroeconòmica de si es vol incitar el consum d’un producte cal revisar el seu preu a la baixa, almenys, quan jo estudiava s’ensenyava en primer de carrera i, per tant, tal com vinc mantenint fa temps, el FMI sobra, i no sols per la seua més absoluta falta de legitimitat democràtica, sinó, perquè és a més, un niu “d’especialistes” fraudulents, Com ja fa temps, deia la sapiència del poble “per aquest viatge, no fan falta aquestes alforges”, o millor, que no ens seguixen prenen el pel intentant vendre’ns l’enganyifa de l’estampeta.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook