Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 23
    Octubre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Juan Roig i la cultura del manà

     

    Juan Roig és un empresari d'èxit al que en determinades qüestions poques lliçons se li poden donar. No obstant això, les que ell puga donar respecte d'altres temes que tenen una relació prou tangencial amb allò en el que és un expert no deurien de ser i tindre el valor de les opinions del ciutadà pla.
    Malgrat l’anterior, donada la posició de privilegi social, econòmica i política que Juan Roig disfruta caldria demanar-li certa prudència, objectivitat i mesura quan utilitze els instruments que aquestes posicions privilegiades posen al seu abast per expressar unes opinions que, evidentment i com no pot ser d’altra manera, no deixen de ser opinions interessades amb la defensa d’uns interessos molt concrets (o com els marxistes diuen, en defensa dels interessos de classe).
    Dir que cal canviar la “cultura del manà per la cultura de l'esforç” sense especificar i concretar com cal (i a on ho ha dit era un lloc ideal per fer-ho) és una falta de respecte a tots els treballadors que, des que naixen fins que moren i des que s`alcen fins que es giten, no fan més que esforçar-se per viure i per millorar les seues condicions de vida. Aquest esforç, per suposat, ha segut una víctima més de la cobdícia d’aquells que han provocat l’actual crisi i que pocs estan pagant com deurien.
    Els treballadors si saben de l'existència del manà és perquè se'l conten i, sobre tot, perquè veuen com “altres” se’l disfruten. Per cert, aquestos “altres” si poden disfrutar d’aquest manà al que Juan Roig es referix és gràcies, en gran part, a aquest esforç dels treballadors.
    Per últim, ressenyar que si realment les seues intencions no hagueren estat interessades haguera pogut defendre en aquest fòrum la necessària reforma fiscal que el País necessita per fer, tal com exigix la nostra Constitució, que la contribució dels ciutadans a les finances públiques estiguera d’acord amb la capacitat econòmica de cadascú. En definitiva, que l’esforç impositiu fora proporcional i igualitari. No haguera estat mal!. En altres països, com en EEUU, personatges del estatus social i econòmic de Juan Roig ho han fet.
    (Evidentment, tot l’anterior es diu des de el més absolut respecte a l’esforç que Juan Roig ha fet per fer el que ha fet. Però, sense oblidar - i crec que ell no ho fa - que tal com un empresari amic, també d`èxit, em va dir, res haguera segut sense els treballadors)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook