Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 29
    Febrero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L'aturat , per definició, no és un paràsit indolent !

     

    Hi ha un aspecte de la nova llei de relacions laborals que la majoria absoluta (no confondre en majoria social, ja que a sovint s'oblida que sempre són més els que no voten a una majoria) de la dreta hi ha aprovat és la demonització que es fa de l'aturat. Des de tots els àmbits del poder polític i financer (secta neoliberal, que ni és neo ni és liberal) dominant se'ns presenta a l'aturat com un paràsit social indolent que viu a costa de la societat en tant en quan percibix recursos públics de forma gratuita i, en conseqüència, cal castigar-lo. I en aquesta línea les noves regles laborals volen obligar a que els aturats presten servicis socials a la comunitat com a contraprestació pels recursos públics percebuts.
    Aquesta proposta és escabrosa socialment en molts sentits. Però, sobre tot, perquè oblida que el cobrament de l’atur és un dret del treballador que s’ha guanyat (i pagat) durant el desenvolupament de l’únic actiu que té, la seua força de treball. No és cap regal!. Evidentment, aquesta percepció dels drets està en consonància amb altres arguments que tots el dies la secta neoliberal no es cansa de repetir com, per exemple, que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats o que l’estat de benestar és insostenible pel abús que fem d’ell. Per dir-ho d’altra forma, les propostes econòmiques neoliberals no són més que una plasmació d'una determinada ideologia.
    I el fet de l’existència d’aquesta proposta per als aturats i no establir, per exemple, cap obligació semblat als bancs i caixes (sobre tot, als membres dels consells d’administració) que han percebut mil de milions d’euros per salvar-los de la ruïna (i que, per cert, no tenien cap dret de “salvació”) posa de manifest que la reforma laboral és producte d’una determinada correlació de forces socials actual, on el poder financer (amb la inestimable col·laboració de determinades elits socials) està imposant les seues regles ideològiques de joc.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook