Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 21
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L'endeutament públic ni és bo ni és roín, tot depen!

     

    La secta neoliberal que regix el nostre destí, malgrat molts dels seus integrants mai es presenten a les eleccions (Joan Romero, en un clarivident article, parla d’aquestos com la “minoria silenciosa”) i aquells que sí es presenten mai diuen que van a fer la política econòmica del “cilici” (en altres paraules, mentixen de forma descarada) ha posat el crit en el cel, ja que resulta que al mes de febrer l'endeutament públic espanyol s’ha situat en el 85,9% del PIB. I, a més, ens espanten i amenacen amb que en el proper any es posarà en el 90%. Bade retro Satanàs! exclamen! Caminem cap al precipici i és necessari, afegixen, seguir amb la política econòmica del “cilici”, és a dir, seguir reduint les despeses públiques!
    Però no s’espanten, tot es un muntatge mediàtic de la secta que, en lloc de reconèixer que la política econòmica del “cilici” per a la majoria dels ciudatans (però no per a ells) està fracassant, seguixen arrimant la sardina a la seua paella. Evidentment, el simple sil·logisme  de a major endeutament públic pitjor no és que no es sosté, és que, simplement, és mentida, ja que de ser així Japó que amb un endeutament públic del 220% del seu PIB fa temps que haguera baixat les persianes.
    Anem a veure, quan es parla de deute cal precisar i profunditzar molt i, sobre tot, contestar a moltes qüestions que la secta ni vol saber, ni vol contestar ni li interessen, ja que les seues expectatives són altres.
    Així, i entre una de les principals qüestions, cal preguntar-se en mans de qui està aquest deute públic. Per exemple, i seguint amb Japó, aquest país pot suportar el seu endeutament perquè està em mans de japonesos, mentres que el deute dels països europeus, entre ells Espanya, està, gràcies al Tractat de Funcionament de la UE, en mans d’especuladors financers internacionals que tenen tal poder que han pogut fer que la Constitució Espanyola (sense que el poble ho haja sancionat) fora modificada en el sentit que la prioritat de pagament de l’Estat siga l’amortització i els interessos d’aquest endeutament per damunt de qualsevol altra despesa pública, com les pensions, l’educació i la sanitat.
    I d'ací l'interés de la secta pel control del deute públic doncs cal que siga una quantitat assumible no ocórrega que els països es reboten i facen el que en el passat el Regen d'Espanya va fer en multitud d’ocasions deixar de pagar.
    En definitiva, no es deixen entabanar! L'endeutament, així com el dèficit, públic són instruments de política econòmica i no fins de la mateixa! Res ens garantitza un deute o un dèficit d'una determinat percentatge, tot depen de les circumstancies polítiques i económiques en què es donen!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook