Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 06
    Diciembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L'escàndol ENDESA

     Aquests dies es produirà uns dels majors “latrocinis” legals que es poden fer. Si res no ho impedeix ENDESA, aleshores en mans de l'empresa estatal italiana ENEL, va a repartir el major dividend de la història econòmica de l’estat espanyol. En concret, 14.600 milions d’euros.

    Cal recordar que ENDESA fou creada per l’Institut Nacional d’Industria en l’any 1944, convertint-se, amb el pas del temps, en un dels grups empresarials més importants de l’estat espanyol, aplegant a ser en l’any 1995 la primera empresa espanyola per beneficis (150 mil milions de pessetes) i capitalització borsatil (882 mil milions de pessetes) i tenint en l’any 2001 un negoci de 13.500 milions d’ingressos i 4.400 milions de beneficis anuals. Un pastís massa dolç com perquè els “mercats” el deixaren escapar!
    Llavors, amb l’excusa d’acabar amb en els monopolis, sobretot, estatals, primer en 1988 els socialistes privatitzaren el 25% del seu capital i, després, el govern del PP, encapçalat per aquest cap tan privilegiat com és “Ansar”, entre 1997 i 1998, va vendre fins al 97% del seu capital. En definitiva, una empresa pública rendible patrimoni dels ciutadans espanyols, fou venuda per complir amb els dogmes neoliberals (competitivitat, modernització i alliberació de l’economia) però que, sobretot, impliquen buidar l’estat per fer rics a uns pocs i pobres a la majoria! El resultat de l’operació és conegut, creació d’un oligopoli en el sector elèctric i el rebut de la llum més car d’Europa (i, així i tot, cada any estem més endeutats amb el sector pel concepte del “dèficit tarifari”)
    Però, la “mafià” també es produí en el procés de venda. El PP, amb Rodolfo Martín Villa, president entre 1997 i 2002, intentà en 2001 la seua fusió amb IBERDROLA amb la finalitat de conformar un nucli de control amb les caixes d’estalvis per poder defensar-se d'una potencial OPA d’algun grup estranger, fracassant l’operació per l’oposició d’Esperanza Aguirre que no volia que caigués en mans “estrangeres” (que no eren altres que la Caixa de Pensions catalana) i, sobretot, per la pressió del sector més neoliberal del PP, encapçalats per Rodrigo Rato i Pizarro, amb l’argument que l’operació era contraria al mercat competitiu.
    Economistas sense Fronteres” són clars:
    “La liberalización progresiva del sector eléctrico en marcha desde 1997 ... no ha introducido ni eficiencia ni mejores precios de la electricidad; al revés, ha recogido en tarifa el expolio y la especulación a la que ha estado sometido el sector en los últimas décadas. Empresas, fondos de inversión y grupos capitalistas ... se han embolsado grandes ganancias mientras que una parte importante de los ciudadanos han ingresado en un status de “pobres energéticos”, esto es, sin acceso a los beneficios de un servicio eléctrico en condiciones.
    Este es el panorama eléctrico en el que se consuma este escándalo de 14.600 millones de euros. Los 30 años de liberalización del sector eléctrico están siendo una enorme estafa para los más débiles y un enorme despropósito empresarial y sectorial”

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook