Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 20
    Enero
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    La força del "impost revolucionari" institucional

     A nit, amb la curiositat de veure com la dreta mediàtica (que viu de la sopa bova del PP) tractava l’escàndol del ex senador, ex gerent i ex tresorer del PP, Luis Barcenas, vaig fer zapping entre els diferents programes televisius. Generalment no solc fer-ho ja que les tertúlies de la TV m'avorrixen força manera. Així vaig constatar com tots els tertulians de dretes, com a mones de repetició, tots, absolutament tots!, repetien els mateix mantra: l'escàndol dels milions d'euros del tresorer del PP a Suïssa i la denuncia que en la direcció d'aquest partit es repartien diners (evidentment, “negres”) en sobres com a sobresous, no tenia res que veure amb un possible delicte de finançament del PP.

    Ja se sap que els partits polítics, front a determinades situacions, repartixen entre la militància argumentaris, justificadors i tranquil·litzadors de consciencies, per a que tots, com a mones de repetició, diguen el mateix. A nit, la situació era idèntica. Era com si tots aquestos tertulians de dretes hagueren rebut l'argumentari d'un PP interessat, des d'un primer moment, en intentar separar la “fortuna” a l'estranger del seu ex senador, ex gerent i ex tresorer, del propi PP. En alguns moments, aquest Luis Barcenas era tractat com un extraterrestre sobrevingut de sorpresa al sí del PP.
    Evidentment, resultava força patètic aquesta situació que diu molt poc de la independència de criteri que aquestos tertulians es presumix deurien tindre, amb independència, valga la redundància, del caire ideològic de cadascú, perquè clar, intentar deslligar del PP i de les seues finances, al ex senador, ex gerent, i ex tresorer d'aquest partit resulta força contradictori i que d'haver segut de qualsevol altra formació política  els crits i l'algaravia d'aquesta gent s’haguera sentit en el mes lluny de la nostra galàxia. Com exemple sols cal recordar el comportament de la dreta mediàtica amb els presumptes comptes que el president de la Generalitat Catalana, Artur Mas, pareix que tenia (o té) a Suïssa.
    Possiblement la resposta del per què d'aquest servilisme,  tinga molt que veure amb el “poder” institucional que aquest partit acumula, i que de ser Espanya una democràcia  transparent, seria molt fàcil de verificar. És a dir, caldria veure (i sumar) quanta d'aquest publicitat insitucional reben aquestos mitjans de comunicació. Seria interessant comprovar-ho, ja que ens donaria la verdadera mesura de la seua independència i objectivitat.
    En aquest sentit recorde, per exemple, ací al País Valencià, el cabreig que alguns gestors públics culturals de la Generalitat tenien amb Eduardo Zaplana, perquè aquest (tant liberal ell!) els obligava a que el 10% de la seua publicitat la feren en el periòdic (zaplanista) ja desaparegut “Diario de Valencia”. Segons ells era tirar els diners doncs ningú el llegia. Algú d'aquestos l’anomenava “l’impost revolucionari”.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook