Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Noviembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    La necessària refundació socialista

     

    A Manolo Mata fa dies li vaig escriure en el seu blog, respecte a la situació del PSPV-PSOE, que la solució no pot passar per l'elecció d'un nou Secretari General, encara  siga per primàries, així com d'una nova executiva, sinó per una refundació del PSPV.
    Aleshores, el PSPV sols és un instrument de perpetuació de la incapacitat política doncs les actuals estructures organitzatives, des de qualsevol punt de vista, l'únic que fan es canviar de “cares” però no de “persones” i, per tant, de fer política i d'idees. Aquesta circunstància es posa de manifest amb el fet incostestable de portar setze anys fent la mateixa opisició política a la dreta, malgrat hagen canviat varies vegades de Secretari General i d'excutives!
    El PSPV-PSOE s’ha tornat “invisible” per una gran majoria de valencians donat que s’ha segut incapaç de traure la política al carrer, de “trencar” les parets de les institucions, ocupats com s’ha estat en assegurar-se les posicions de domini dins de l’organització. Sense posar noms, algú creu que les llistes presentades a les eleccions autonòmiques i generals podien atraure més vots que els dels ja convençuts i no tots? Simplement eren representatives dels diferents grups de domini que conviuen dins l’organització i que la utilitzen per perpetuar-se!
    Una refundació basada en el compliment (entre altres, ja que aquestes línees no poden ser més que un esbós) de principis tant bàsics com un militant un vot (com és possible, encara hui, que els partits polítics no siguen exemple de democràcia interna?), limitació de mandats, exigència i assumpció de responsabilitats polítiques per la consecució d'objectius assumits i, sobre tot, treball, treball i treball dins d'una estratègia política, que obeïxca a uns objectius a aconseguir, dissenyada a curt, mig i llarg termini.
    Una organització seria, competent i compromesa, fa temps que haguera deixat de fer sols la política de “jocs florals” que sols interessa a la dreta i estaria recorreguent el País Valencià explicant, ocupant-se i lluitant per una eixida de la crisis des de l'esquerra.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook