Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L’ACORD (OBLIDAT) DE LONDRES de 1953

    A propòsit de la política econòmica del “cilici” que Alemanya està imposant a la UE en general i a països com Espanya, Portugal Grècia, Irlanda i Itàlia, en particular, caldria donar a conèixer que fa uns 60 anys (entre el 28 de febrer i el 28 d'agost de 1952) a Londres es celebrà una conferencia internacional amb la finalitat de buscar una solució a l'endeutament alemany.
    D'aquesta conferència va nàixer un Acord, conegut des de llavors, com l'Acord de Londres sobre el Deute Alemany, on els països participants acordaren fer una quita d'un 62% del deute total (privat i públic) alemany, tant dels deutes contrets en el període d'entreguerres (Primera i Segona Guerra Mundial) com del deute resultant de la postguerra.
    Malgrat aquesta quita del deute no va ser la principal conseqüència de la conferència, sinó el què realment cal destacar d'aquesta és el fet que els països signants de l'Acord es comprometeren a posar en marxa polítiques econòmiques que feren possible que Alemanya poguera fer front al seus compromisos mitjançant superàvits comercials o excedents d'exportació. En definitiva, aquest Acord, oblidat per desconegut, és una bona mostra de com es pot fer la reestructuració d'un deute nacional sense ofegar a la nació així com un dels millors exemples històrics del raonable i sostenible que pot arribar a ser la resolució d'un deute si hi ha voluntat política. En altres paraules, l'Acord va contribuir de manera significativa al boom alemany dels cinquanta i els seixanta, així com a la ràpida reconstrucció d'un país tant devastat i arruïnat com força endeutat, ja que un dels principis que regiren les conclusions de la Conferencia fou que Alemanya havia d'estar en condicions de reembossar el deute mantenint un alt nivell de creixement i una millora de les condicions de vida de la població. “Pagar sense empobrir-se”!
    En definitiva, si Alemanya no haguera comptat amb aquestes avantatges econòmiques i polítiques (que en la pràctica implicaren que mai destinà més del 4,2% dels seus ingressos per exportacions al pagament del deute) no haguera eixit de la situació en què havia quedat, no haguera pogut complir amb els seus compromisos econòmics així com, sobre tot, no seria la potencia econòmica mundial que hui és, perquè, com ha quedat explicat, la principal conseqüència econòmica d'aquest Acord de Londres fou que el deute alemany no va ser un obstacle per al seu creixement. Alemanya no va fer front a les obligacions castigant les seues reserves monetàries, sinó que fou la resta del mon la que realment pagà, mitjançant la importació de productes alemanys, el seu deute.
    Per últim, i com a mostra de les grans contradiccions que l'historia ens posa de manifest, és que entre els països que participaren en aquesta conferencia, a més de les grans potencies del moment com EEUU, França i Regne Unit, estaven Irlanda, Espanya que, també, cancel·là el seu deute alemany així com Grècia que va renunciar a cobrar les indemnitzacions pels crims de guerra i per les destrosses ocasionades en sòl grec per les forces nazis d'ocupació.
    (Per a més informació sobre aquest Acord i sobre el deute, es pot consultar, entre altres fonts, les webs http://iniciativadebate.org/, http://auditoriaciudadana.net/ i http://www.ayudaeficaz.es/)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook