Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 12
    Febrero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L’ajusticiament de Baltasar Garzón

     

    L'editorial Ariel te publicat un llibre anomenat “El dret i el revés” on dos prestigiosos catedràtics, Alejandro Nieto i Tomás Ramón Fernandez, fan un diàleg epistolar en el que posen de manifest les seues opinions i diferencies sobre “lleis, advocats i jutges”.
    Aquestos dos il·lustres juristes mantenen posicions totalment contraris en la majoria de les qüestions que es plantegen però, quan vaig saber de la sentencia imposada al jutge Baltasar Garzón, vaig recuperar el que AN pensava de l'activitat sancionadora dels jutges.
    La vaig recuperar ja que el comportament dels magistrats amb al jutge Baltasar Garzón, s'ha ajustat a la perfecció a l'axioma que AN creu que el fan els jutges front a un cas. Segons aquest catedràtic els jutges el que primer fan és posar la pena i després argumentar-la. “Primer és dicta el fallo i després s'argumenta” diu amb claredat.
    Mai millor dit. Tots sabien, conforme anàven coneixent la instrucció així com als magistrats, que Baltasar Garzón anava a ser condemnat sí o sí, entre altres circumstancies perquè com també creu AN, i que després de tants anys de manipulació ideològica s'ha oblidat, “La llei ha segut sempre expressió de la voluntat del Poder; de les classes eminents: amb la democràcia i sense ella...Les lleis servixen, en tot cas, per racionalitzar la imposició dels interessos de les classes eminents... El que te'l poder de fer les lleis protegix els seus interessos amb les mateixes... No hi ha escapatòria. O ens dominen les classes eminents mitjançant l'Estat o a través de les grans organitzacions privades”.
    I sobre tot “en la intimidat la llei li'ls dóna un ardit i busquen la sentencia per altres camins. Encara que, davant dels alumnes i dels tribunals estoven la veu i repetixen la cançó de sempre: aquella que proclama la sobirania de la llei, el principi de legalitat i altres ‘zarandajas' polsegoses”.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook