Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Febrero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L’AVORTAMENT O EL CINISME DE LA DRETA

     

    El problema de l'avortament és de capital importància per a tota la societat, malgrat per qüestions obvies afecte més les dones, ja que és un “mesurador” per a comprovar fins a quin punt el principi constitucional de la llibertat ha impregnat la consciencia i la pràctica social i individual. En aquest sentit, la proposta que el Partido Popular ha fet per boca de l'actual Ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón, de derogar l'actual llei de terminis tornant a la Llei de 1985 en la que es despenalitzava (modificant l'article 417 del Codi Penal) el delicte de l'avortament en tres casos molt determinats, no és que siga totalment retrograda i reaccionaria, com el catedràtic penalista Javier Boix apuntava fa poc en una entrevista en el Levante - EMV, sinó que és, sobre tot, un monument al cinisme polític més indignant.
    Cinisme perquè no pot caure en l'oblit que aquesta Llei, que aleshores el PP vol recuperar, va ser recorreguda per ells mateixa per inconstitucional. Així, el 2 de desembre de 1983, cinquanta quatre diputats d'Alianza Popular (que és com és deia el PP en aquesta data), representats res més que pel pare de l'actual Ministre de Justícia, D. Jose Maria Ruiz Gallardón, presentaren un recurs previ d'inconstitucionalitat contra el “Projecte de Llei Orgànica de Reforma de l'art. 417 bis del Codi Penal” (que és com és deia aquesta Llei a recuperar). I clar, advocar aleshores per aquesta Llei, que repetix, pel PP (en aquells moments AP) no era constitucional, planteja naturalment més d'un interrogant i, sobre tot, una qüestió d'índole política que no es pot eludir o esquivar sinó més bé denunciar.
    Així, des del punt de vista polític el que un partit polític propose “ressuscitar” una llei que ells mateixa l'han recorregut per inconstitucional, pareix d'una falta de coherència ideològica impròpia d'un partit seriós i recorda allò que deia Groucho Marx “d’ací estan els meus principis, si no li agraden els canvie”. Però sobre tot, suposa portar a la seua màxima expressió, el principi stalinista de “la fi justifica els mitjans”.
    Però, per altra banda, cal fer-se la pregunta, no menys important, d'on queden tots els arguments d'inconstitucionalitat que en el recurs de 1983 es plantejaven per part del PP (en aquells moments AP) contra la Llei? Perquè clar, si aquesta Llei recorreguda per inconstitucional hi ha devingut en constitucional pel PP sols pel pas del temps, vol dir que els arguments jurídics al·legats al seu moment hi ha devingut, per coherència argumental, en falsos. Llavors, per tant, era mentida, com al·legaven, que la CE quan parla de “tots” faja referència als nascuts i no nascuts, que aquesta llei vulnerarà l'article 1 de la CE en el sentit de negar el dret a la vida dels encara no nascuts, que era contraria a la Declaració Universal de Drets Humans i que violarà l'article 39 de la CE en el sentit que els poders públics no asseguraven la protecció integral dels fills front a la Llei, amb independència de la seua afiliació.
    En definitiva, si ens prenem seriosament la proposta del Ministre de Justícia, no es pot menys que concloure que aquell recurs d'inconstitucionalitat era tot un monument a la mentida i a la manipulació partidària precisament d'allò que és diu defensar, els drets dels nasciturus i que la posició ideològica i política del Partido Popular en aquesta importantíssima qüestió no es que no que siga “sincera” és que és d'un carronyerisme polític indignant.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook