Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Noviembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    LES REGLES DE FONS DE LA POLÍTICA DE LA UE

    Que aleshores presumisquen de bones xifres macroeconòmiques (que no són tal), forma part del ritual del llenguatge polític. Per tant, ni cas!

    El que si cal fer, és prendre consciència de les “corrents de fons” que regeixen la política econòmica. En aquest sentit, és molt preocupant que malgrat les protestes, el sofriment provocat als ciutadans (autèntic sadisme polític), el naixement de noves organitzacions polítiques i inclòs de noves formes d’entendre la democràcia, les “regles de fons” que regeixen el sistema polític - econòmic, fent possible unes determinades relacions de poder afavoridores de les minories i perjudicials per a la majoria com, per exemple, les polítiques de privatització i desregulació dels servicis que des d'Europa se segueixen posant-se en pràctica.

    En aquest sentit, per exemple, cap força majoritària té la voluntat de modificar els estatuts del Banc Central Europeu de forma que aquest preste directament recursos als estats perquè no hagen d'acudir al sector financer privat amb la conseqüència final que és aquest qui dicta les polítiques als governs a espatles dels interessos de la majoria.

    Igualment, no hi ha ningú que propose acabar amb l’altre corsé “neoliberal” amb què Europa nuga als estats, com és la Llei d’Estabilitat Pressupostaria, autèntica “bomba de rellotgeria” contra l’estat de benestar.

    En definitiva, des de principi de la dècada dels vuitanta, els governants europeus, siguen conservadors o socialdemòcrates, estan treballant per acabar amb l'estat social de dret amb l’excusa (o millor, amb el dogma) que és inviable per la seua insostenibilitat financera i apostant per un concepte tan esvarós (i perillós) com és el de “l’estat garant”. Un estat que no es compromet a prestar els servicis sinó a garantir la prestació dels mateixos en les millors condicions, i ací està la trampa, que el “mercat autoregulador” faça possible.

    L’establiment institucional - polític de la UE segueix predicant, practicant i legislant d’acord amb el dogma neoliberal que els estats són, per definició, ineficaços i que deu ser el sector privat el que preste els servicis al millor preu possible i que serà el resultant de la competència en el sector. En definitiva, ja no es parla de drets fonamentals a prestar-se si o si, sinó de servicis a prestar si el “mercat” considera que es pot invertir en ells (o no és aquesta la lògica que hi ha darrere de tots els ajustos que s’han fet?)

    En conclusió, mentre aquests dos pilars, el funcionament actual del BCE i la Llei d’Estabilitat Pressupostaria siguen vigents, es va a seguir desmuntant-se l’estat de benestar social per canviar-lo per unes organitzacions territorials governades pels principis econòmics del “mercat autoregulador”, és a dir, individualisme i benefici econòmic a curt termini.

     

    I aquests són els corrents de fons que ens estan regint i que, passe la crisi o no, van a provocar el que deixem de ser ciutadans amb drets per a ser clients d’empreses que ens prestaran els servicis si per a elles són rendibles i complim amb les condicions que aquestes estableixen.

     

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook