Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 23
    Junio
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    L’INSULT COM ARGUMENT

     

    Que l’insult és una pràctica habitual no hi ha cap dubte, sols cal assistir als camp de futbol, llegir, veure o sentir alguns mitjans de comunicació (¿) o entrar en molts fòrums d’internet per comprovar-ho (i lamentar-ho).
    Malgrat l’anterior, no pareix descabellat preguntar-se si el dret a la llibertat d’expressió i a la lliure informació reconeguts en la CE emparen la pràctica de l’insult. En principi, i des de la més pura lògica del respecte aliè, es pot dir que no i així ho ha confirmat el propi TC,
    No hi ha dubte que l'emissió d'apel·latius formalment injuriosos en qualsevol context, i innecessaris per la llabor informativa o de formació de l'opinió que es realitze, suposa inferir una lesió injustificada a la dignitat de les persones (art. 10 CE) o al prestigi de les institucions. Perquè, certament, una cosa és efectuar una avaluació personal, per desfavorable que siga, d'una conducta amb ocasió de la narració de la mateixa, i una altra cosa molt distinta emetre expressions, afirmacions o qualificatius clarament vexatoris desvinculats d'eixa informació i que resulten proferits, gratuïtament, sense cap justificació” (Sentencia 29/2009, de 26 de gener de 2009).
    Però, tampoc, és menys cert que hi ha dirigents polítics i autoritats elegides democràticament que recorren de forma habitual a l’insult per desqualificar a aquells que no comparteixen les seues tesis així com hi ha determinats mitjans de comunicació que l’utilitzen com a pràctica periodística.
    Però, aquesta pràctica quedaria molt limitada si els Tribunals, front als casos flagrants, interpretaren les lleis en funció dels principis establits a la pròpia CE (fonamentalment l’article 10) i castigaren durament - amb multimilionaris indemnitzacions - als seus autors, doncs, com l’atemptat que suposa l’insult per la dignitat de les persones no hi ha res que ho compense, almenys els seus autors així com els mitjans de comunicació que els emparen, s’ho pensarien dos vegades front al perill de veure’s desallotjats del espai públic democràtic.
    Alguns diran que aquest tipus de sentencies no tenen cabuda al nostre ordenament jurídic. Pot ser, però, front a actuacions clarament “delictives”, els Tribunals no deurien desentendre’s, mirar cap altre lloc, considerar-ho com circumstancies pròpies del confrontament polític o de la pràctica del dret constitucional de la llibertat d’expressió, i castigar-ho durament en defensa del principi constitucional del respecte a “la dignitat de les persones i als drets inviolables que les són inherents”, almenys que es pretenga convertir la nostra democràcia en un femer (malgrat, aquesta estratègia sí forma part de l’ideari d’alguns dreters enemics de la democràcia i de la llibertat, doncs, quanta més “merda” acumule el sistema més rebuig provoca entre els ciutadans i més fàcil és “vendre” determinades solucions polítiques).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook