Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 30
    Octubre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    No podem donar - mos per vençuts!

     

    Eloy Gutierrez Menoyo, membre de l'oposició cubana, que acaba de morir, creia que “el cubano de a pie sabe que esta revolución ya no tiene sentido moral”. Possiblement tinga raó, és més, crec que té raó ja que sempre he pensat que aquells que tenim com a única religió la democràcia no podríem viure a Cuba. Però, igualment, em pregunte si el capitalisme que hi ha a l'altra part de la frontera de Cuba i que a Espanya, per exemple, castiga a l'atur a quasi sis milions de treballadors obeeix a algun tipus de moral?
    Aquest capitalisme que ha perdut el contrapès que suposava l'existència dels països mal anomenats “comunistes”, no hi ha qui el pare i està guanyant tots els objectius que es proposa, de tal manera que està naixent una societat que res té que veure amb la que s’està soterrant. Unes noves relacions socials estan parint - se on els treballadors estan sent relegats a una nova condició social de semi esclavitud.
    Així, quan es parla de “flexibilitat” laboral estan dient que el treballador no deu tindre cap possibilitat de condicionar les relacions laborals. Deuen ser els empresaris els que deuen determinar la totalitat de les condicions de treball, des de salari, fins l’horari. La força de treball, únic patrimoni que té el treballador i que en el “mercat” laboral aquest la vol “vendre” a canvi d’unes condiciones laborals dignes, volen que no tinga més valor que aquell que l'empresari vullga “pagar” i que volen que siga molt poc més que res. I en aquest sols sentit és deuen entendre les reformes laborals que a Europa s’estan portant a cap, on s’estan retallant drets socials, polítics i econòmics que han costat varius segles conquerir. És a dir, no es tracta de modificar per a millorar tots, sinó de contra - reformar per a tornar a “fronteres” socials que els treballadors creien que havien quedat guanyades i soterrades per a sempre.
    Clar, que tot açò s’està podent portar a cap, perquè la democràcia ha perdut tot sentit d’expressar la voluntat de la sobirania nacional. Hui la democràcia ha segut segrestada per les elits polítiques i econòmiques amb la finalitat de ser un instrument de defensa dels seus interessos (sols cal recordar la modificació de la CE blindant el pagament del deute públic)
    I, cal tindre clar, igualment, que els treballadors tenim la nostra part de responsabilitat perquè caiguérem en la trampa de creure`s la “milonga” que ja no érem tal, sinó una nova classe social generada pel propi sistema, la tan famosa “classe mitjana”. Deixarem que desnaturalitzaren la nostra condició social i, per tant, oblidarem quina era la nostra verdadera posició en les relacions econòmiques del sistema, provocant que, aplegada aquesta situació de contrareforma social, no tingam, pràcticament, capacitat de resposta col.lectiva (en aquest sentit, cal recordar, la política de desprestigi a que han segut sotmesos els sindicats de classe, moltes vegades propiciada pels seus propis errors) perquè seguim sense creure'ns que van a per nosaltres però com a classe social.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook