Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Septiembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    ONZE DE SETEMBRE D’1973, RECORD D’UNA UTOPIA POSSIBLE

    Hi ha noticies i esdeveniments, crec que ja ho he dit alguna vegada, que passen totalment inadvertits per a la majoria dels ciutadans perquè els grans mitjans de comunicació generalistes no li presten més atenció que una breu referencia en un moment concret.

    En aquest sentit, fa uns dies va ser noticia fugaç que els jutges xilens havien demanat “perdó” als ciutadans de Xile per haver col·laborat amb la dictadura del General Pinochet dient textualment que “sin ambigüedades ni equívocos, estimamos que ha llegado la hora de PEDIR PERDÓN a las víctimas, a sus deudos y a la sociedad chilena por no haber sido capaces en ese trance crucial de la historia de orientar, interpelar y motivar a nuestra institución gremial y a sus miembros en orden a no desistir de la ejecución de sus deberes más elementales e inexcusables, a saber, el cumplimiento de la función cautelar que en sí misma justifica y explica la existencia de la jurisdicción.

    La inadmisibilidad o el rechazo por parte de nuestros tribunales de miles de recursos de amparo, muchos de los cuales fueron fundadamente interpuestos en nombre de compatriotas de cuya suerte nunca más se supo, la negativa sistemática a investigar las acciones criminales perpetradas por agentes del Estado y la renuencia a constituirse personalmente en centros de detención y tortura, sin duda alguna, contribuyeron al doloroso balance que en materia de derechos humanos quedó tras ese gris período

    Cal recordar que fa exactament 40 anys, és a dir, l'11 de setembre de 1973, el General Augusto Pinochet, mitjançant un colp d’estat militar (encoratjat i finançat pels EEUU) i que l’església catòlica, apostòlica, romana mai va condemnar, a pesar que els colpistes mataren inclòs a sacerdots compromesos amb el canvi social, entre ells a l’espanyol, Antonio Llidó Mengual, acabà amb l'ordenament democràtic xilè que presidia l’admirat Salvador Allende que pensava, de forma totalment ingènua però força convençut, que es podia democràticament construir el socialisme o, dit d'altra manera, acabar, sense acudir al confrontament armat, amb les desigualtats socials que assolaven a la gran majoria de xilens. Salvador Allende va morir defenent el Palau Presidencial de l’atac dels tanques colpistes.

    Aquesta declaració dels jutges xilens devia ser exemple per als jutges d’altres països que igual “treballen” amb dictadors que amb democràcies sense cap clase d'escrúpols. En definitiva, així en Espanya som molts els que estem esperant que diverses institucions, i no sols la Justícia, sinó altres, com l’església Catòlica i inclòs, perquè no, l’exercit, demanen perdó als espanyols pels danys causats a tots a conseqüència del cop d’estat del General Franco contra el règim legítim democràtic de la Segona República, així com per les tràgiques conseqüències que dècades de dictadura amb la falta de drets i llibertats van suposar per als ciutadans de l'estat espanyol.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook