Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Diciembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    PAGA WAMBA!

     

    Sentint les excuses, ja que no poden ser titllades d'altra forma, amb què els responsables de l'Ajuntament de València i la Generalitat han justificat els contractes i pagaments per import de més de 5 milions d'euros (al voltant de 800 milions de les antigues pessetes) realitzats a l'entramat empresarial ordit pel Duc de Palma i gendre del Rei, Iñaqui Urdangarin, m'ha vingut al cap l'expressió popular que en el meu poble (no sé si també en altres) s'utilitza per a referir-se a aquells que gasten amb “pólvora de rei” però sols quan els diners són d'altres i preferentment públics. En aquestos casos, es diu “clar, com paga Wamba”!
    Aleshores, els responsables politics d'aquestos pagaments (per cert, resulta molt cridaner com aquestos mateixos que tarden mesos en pagar als seus proveïdors - quan ho fan - no hagen tingut cap dificultat de tresoreria per fer-ho amb el “gendríssim”) l'únic argument de defensa que han esgrimit per justificar o defendre la seua actuació ha segut el de la legalitat, és a dir, tot s'ha fet respectat els procediments legals establits. Faltaria més! Que damunt de gastar “amb pólvora de rei” perquè “pagava Wamba” ho hagueren fet des de la més absoluta arbitrarietat (algú m'apunta que perfectament ho hagueren pogut fer ja que les majories absolutes porten aquestes conseqüències).
    No obstant, cal puntualitzar i recordar que entre les obligacions a què estan sotmeses les administracions públiques no sols està el compliment dels procediments establits, sinó que a més hi han principis constitucionals que, necessariament, estan obligats a complir. En tot cas, abans de concretar quin són aquestos principis constitucionals, caldria aclarir el fet, molt a sovint oblidat, com és que els manaments constitucionals són, per voluntat del constituïen, de directa aplicació. Així ho diu l'article 9 de la CE “els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic”.
    Per tant, tenint clar aquesta premissa, no pot haver dubte que els principis constitucionals d'eficiència i economia amb què deuen programar-se i executar-se les despeses públiques, segons l’article 31.2 de la CE, són d'obligat compliment i d'obligada exigència pels tribunals (i pels ciutadans, naturalment). En definitiva, en aquest cas no sols es tracta de dilucidar sobre possibles responsabilitats politiques, com els anomenats dirigents han argumentat, sinó, també, sobre clares responsabilitats judicials.

    Evidentment, quedaria per concretar, encara que des del punt de vista econòmic pocs dubtes hi hauria, què deu entendres per “eficiència i economia”. Però, el mateix auto judicial ens deixa una pista quan al descriure la forma d’actuar de l'entramat dels acusats constata que fixaven “uns preus totalment desproporcionats pels servicis que prestava per a les administracions públiques”.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook