Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 01
    Abril
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Per què seguixen burlant-se del personal?

     

    Aquestos últims dies, aliats del PP, en concret els grans empresaris espanyols estan dient que no més tard que prompte les mesures del Govern van a començar a donar els seus fruits i es va a recuperar la senda del creixement. Recorde amb nostàlgia la gran mofa que a Elena Salgado se li montà quan va dir allò dels “brotes verdes”, ja que aleshores no hi ha cap circumstància, repetix cap circumstància o indicador que mostre que anem per bon camí i que al final d'aquest any o al proper canvie la tendència i es començe a crear llocs de treball (que falta fa) i, pel contrari, en lloc de dir-ho, el que fan és donar suport a un govern que està fracassant en tot, menys en una cosa, canviar les “regles de joc” de forma torticera per afavorir a aquells que per “naturalesa” són els seus. Inclòs el Banc d’Espanya ha contradit al govern al dir que el futur més immediat així com a mig termini sols va a fer que empitjorar.
    Però, en tot cas, aquesta defensa que les grans elits financeres i empresarials fan no és res d'estranyar ja que d'alguna forma tindran que “pagar-li” al govern de Mariano Rajoy l'aprovació de la contrareforma laboral que els hi ha permet tindre pràcticament tot el poder en la negociació col·lectiva i, sobre tot, estalviar-se mil de milions d'euros en indemnitzacions als milers de treballadors que han acomiadat en aquestos mesos de govern “popular”. Ha segut tota una expropiació dels drets econòmics dels treballadors sense complir cap dels requisits que la Constitució exigix. Aquesta actuació sí que ha segut un robatori a “decret armat”. Desprès diuen que si l'escrache és pseudo terrorisme, però què volen que el personal aguante sense xitar tot el que li tiren?
    Tots els indicadors del Govern de Rajoy, aleshores, tots són pitjor i en alguns casos molt pitjor que els indicadors de l'etapa d'Elena Salgado. El dèficit, malgrat les operacions de màgia comptable és igual o major, l'atur per descomptat, el decreixement del PIB també, s'ha hagut de tirar mà dels fons de reserva de la SS per a poder pagar als pensionistes, l'ambient al carrer es un “foc social” a punt d'esclatar a conseqüència dels ajustos, retalls, repagos, desregulacions, privatitzacions i, sobre tot, pel fet de prendre per imbècils als ciutadans, ja que, aprofitant l'excusa de la crisi, s'està canviant (afavorint als grans grups financers i empresarials del País) el model de societat que teníem, mitjançant, per exemple, l'anomenada contrareforma laboral, les continues reformes de la SS i la privatització de molts servissis públics, que ens està convertint als ciutadans de subjectes de drets a clients de les grans corporacions que s’estan fent amb l'estat. Tot aquesta actuació governamental no és que siga un escrache és un autèntic “terrorisme d’estat” contra els treballadors!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook