Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Julio
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    "Polítiques sàdiques" (I. Ramonet)

    Si les dades estan demostrant dia a dia que la “política criminal” de retalls a l'estat de “migestar”, que tant ens ha costat conquerir, l'únic que fa que agreujar el problema, sols cal veure les xifres de Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia i Espanya, perquè insistixen en seguir portant-les a cap?

    Malgrat paregua un “misteri”, ja que es dona per descomptat que cap governant pot voler per als “seus” ciutadans aquest sofriment al que els estan somentent o dit d'altra forma, es creu de forma ingènua que les decisions dels governs estan exemptes de càrrega ideològica i d'interessos de classe, quan la realitat no és així.
    Si Europa seguix exigint aquestes polítiques d'austeritat i de sofriment no és gratuït, obeeix simplement a una estratègia que perseguix acabar amb el model social europeu que tots coneguem i que era un model a imitar per a la resta del món, ja que havia aconseguit “domesticar” el capitalisme salvatge que les grans elits financeres i corporatives internacionals sospiren per instaurar a nivell global. Com, molt millor que jo, ho diu Ignacio Ramonet, el perquè d'aquestes polítiques sàdiques és:
    el capitalismo se ha puesto de nuevo en marcha y se ha lanzado a la ofensiva con un objetivo claro: acabar con los programas sociales del Estado de bienestar implementados después del final de la Segunda Guerra Mundial y de los que Europa es el último santuario
    Però, almenys, una lliçó deurien traure de la situació actual, res en política és gratuït, tot obeeix a raons ideològiques, de classe i de defensa de uns interessos molt concrets i determinats que, per descomptat, res tenen que veure amb el tant apel·lat de forma manipuladora “interès general”. I apostar per uns determinats interessos implica perjudicar altres. Per exemple, si els únics que estan contents amb la contrareforma laboral portada a cap a Espanya són els empresaris - sobre tot, els grans empresaris – no cal anar a Salamanca per concloure quins són els interessos que defenen - i en perjudici de qui s'ha fet - aquells que l’han aprovat!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook