Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 07
    Junio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Reivindicació de L'ESTAT

     Aleshores, ja cansa escoltar sempre el mateix discurs. I ja no em referix al de la secta neoliberal que fa temps que em sé de memòria. Sinó el discurs de molts, per no dir la majoria, que van per les ràdios i TV's manifestant-se en contra de “l'austericidio” aplicat, malgrat, com acaba de reconèixer el FMI (quan anem a exigir la desaparició d'aquest organisme que no és més que l'excusa i l'instrument per aplicar polítiques econòmiques contraries als interessos del treballadors?) sense saber perquè i saber quin serà el seu resultat. És a dir, polítiques aplicades “pel morro” i perquè saben els seus autors que mai van a haver d'assumir cap tipus de responsabilitat (ni política ni econòmica) pel seus errors que tan de sacrifici causen als ciutadans (en altres temps, existia el temor a la justícia revolucionaria)

    I cansa, perquè no és que no donen solucions i alternatives, que no les donen, sinó perquè els arguments que desenrotllen estan dins del mateix paradigma o conjunt d'idees de política econòmica que, des de la caiguda del Mur de Berlín, la secta neoliberal ha estat aplicant i que ens han portat a on ens ha portat, a una “guerra” en la que de moment, com deia el magnat Buffet, els seus estan guanyat (i els pobles, en conseqüència, perdent). Mai, per exemple, posen en solfa la irracionalitat i la injustícia de l’actual Tractat de Funcionament de la UE, que obliga als països a tindre que acudir als especuladors per obtindre finançament o que hajen convertit instruments de solucció de problemes com el dèficit, l’endeutament o la inflació, en objectius de política econòmica que no solventen cap problema, sinó que els agraven.

    Per a parlar en puritat d'alternatives, cal abandonar d'una vegada i per totes el paradigma neoliberal i tornar a recuperar el paradigma o el conjunt d'idees que s'aplicaren a partir de l'acabament de la segona guerra mundial i que portaren a Europa a la seua època de major creixement i, sobre tot, a la construcció d'unes societats fonamentades amb els prinicipis de solidaritat i igualtat..

    En definitiva, cal recuperar el paradigma polític econòmic que va fer possible unes societats més igualitàries. Unes polítiques que feren possible uns sistemes d'educació i sanitat universals i que implicaven l'existència d'unes xarxes públiques que impossibilitaven la caiguda a l'abisme dels desheretats del sistema.

    Però, sobre tot, cal desterrar la idea que l'estat és un deficient regulador econòmic i recuperar la lògica que l'estat és el millor instrument regulador de les relacions socials i de producció, reivindicant l'estat protector, benefactor i redistribuidor, sobre tot perquè en el passat va ser un èxit en les dificultats, front al dogma que el mercat és l'únic instrument que garanteix la millor distribució del recursos socials i econòmics perquè, entre altres circumstancies, mai s'ha posat de manifest i és una mera quimera o un dogma que l'únic que ha aconseguit, i a la situació actual em remitix, societats molts desiguals, balafiament de recursos i generacions de crisis, que amb l'excusa de les mateixes, el que volen es constituir societats on els ciutadans no siguen tal, sinó simples individus clients de les grans corporacions financeres internacionals.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook