Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 11
    Mayo
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    "Remers, vos mantinguem vius per a que remeu, així que remeu i viviu"

     

    Aleshores a l'extrema dreta neoliberal els ha donat, de forma totalment intencionada, per batejar al disminuït, ranquejant, maltractat, debilitat i tremolós - pel que li va a passar - estat de benestar com “estat de beneficència insostenible”. En definitiva tornen a tractar-nos com sempre ens han tractat i com tenen ganes de tornar a tractar-nos, no com a ciutadans amb drets (i obligacions) sinó com a “números” d'estadístiques dignes de la caritat dels bons i pietosos cors. Com diu Victor Manuel en una de les seues cançons “qui inventà al pobre, inventà la caritat”.
    Aquestos neoliberals d'extrema dreta amaguem, perquè saber-ho ho saben, que hi ha una diferencia fonamental en el principi bàsic de funcionament de l'estat de benestar que no és altre que la solidaritat, dels principis en què es basa l'estat de beneficència que, con el seu nom diu, depèn de la “bona” voluntat d'aquells que tenen de sobra per a viure i necessiten tranquil·litzar (o guanyar-se un tros de cel) la seua consciència. En l'estat de benestar es treballa per a mitigar les conseqüències de les diferències socials, en l'estat de beneficència es treballa per a mantindre o, millor, augmentar-les.
    I com ho saben, actuen de la forma que actuen. Atacant a l'única institució que pot ser capaç de posar en pràctica la solidaritat col·lectiva, L'ESTAT. Ells saben que “mort” L'ESTAT els treballadors quedem en mans d'aquells que monopolitzen el poder econòmic i, subsidiàriament des de l'ombra, el poder polític. Sense ESTAT els treballadors estem venuts i per això volen acabar amb ell!
    I com ho saben disfressen la seues politiques d'eufemismes, mentides i manipulacions intencionades. Eficàcia, reorganització, optimització, eficiència, racionalització .... tot amb tal de no sols de no dir les coses pel seu nom sinó sobre tot de manipular la voluntat dels ciutadans, ja que sempre hi ha ( no sé quina paraula utilitzat) qui s'ho creu. Perquè, la societat a que aquestos neoliberals d’extrema dreta aspiren es una societat en la que els treballadors siguen com aquells remers de les galeres romanes de la pel·lícula Ben Hur als que el Cònsol romà els arenga comminant-los “remers, vos mantinguem vius per a que remeu, així que remeu i viviu”.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook