Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 21
    Abril
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Repsol, la propietat privada i l'ordre juridic internacional

     

    Respecte a la qüestió de l’expropiació de YPF (REPSOL) per part del govern argentí, cal preguntar-se si la propietat privada un dret absolut? A Espanya almenys no, ja que d’acord amb la nostra Constitució el dret a la propietat privada no és un dret absolut sinó que està subordinat a l’interés social, és a dir, el govern de la nació, com alguna vegada ja s’ha fet en el passat - cas Rumasa, per exemple - pot expropiar bens i patrimoni privats, en tant en quan “ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per causa justificada d’utilitat pública o d’interès social, mitjançant la corresponent indemnització i de conformitat amb el que les lleis disposen”. Per tant, si Espanya ho pot fer, és de suposar que altres països també ho podran fer, a no ser que tornen a la lògica del colonialisme.
    Açò vol dir que el què ha fet Argentina està bé? Evidentment, la contestació serà que “depèn” del costat en el qual hom es trobe. Per als interessos dels accionistes de REPSOL, que per cert a l’any 2010 guanyaren un 210% més que l’any anterior, evidentment que no, però per als interessos del govern argentí segur que sí. És a dir, el que no cal perdre de vista és que ni REPSOL representa els interessos dels espanyols (que es sàpiga no ens fa cap rebaixa en els preus dels seus productes per ser qui som) ni el govern argenti deixa de ser per aquesta acció, un govern legítim democràticament que representa, al igual que el nostre, els interessos dels argentins.
    Però, el que sí resulta molt perillós, sobre tot en aquestes qüestions on sols s’estan barallant interessos econòmics i on els països com a tals poc es juguen donat que les multinacionals i REPSOL ho és (té interessos en més de 40 països) no tenen més nacionalitat que l’obtenció del màxim benefici, és amussar els fantasmes del nacionalisme exacerbat doncs aquest camí ja el coneguem i no porta a cap fi bo, tal com ja ho apuntava en altra entrada d’aquest blog quan feia referència a la pel·lícula Cabaret.
    Per últim, i simplement per posar les qüestions en la seua justa mesura, si és veritat que en aquesta operació del govern argentí la seguretat jurídica mercantil internacional ix prou malparada (malgrat cal dir que les multinacionals aquests qüestions les tenen, per suposat, ja “descomptades” als seus balanços) no obstant això, no cal esgarrar-se en demesia les vestidures ja que no fa tants anys Espanya, junt a EEUU i Regne Unit, principalment, per voluntat del seu govern legítim i sent aplaudit i recolzat per la majoria absoluta del Congres de Diputats en tant en quan el PP l'ostentava, participà en una operació de “guerra preventiva” (contra el govern d’Irak) on és vulneraren tots, absolutament tots, els principis jurídics que regeixen l’ordenament jurídic internacional i fent cas omís, inclòs, al manament de l’ONU. És a dir, no és que es posara en perill la seguretat jurídica mercantil internacional és que es posà en perill la seguretat jurídica internacional en el seua més ample sentit i significat. Com a conseqüència d'aquesta acció d’autèntic terrorisme d’estat, han segut moltes les vides que s'han quedat pel camí.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook