Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 04
    Diciembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    S'acaba l'esperança

     

    Tot allò que començà com una crisi immobiliària a EEU i que, com a conseqüència de l'avarícia, cobdícia i irresponsabilitat dels capitals financers no subjectes a control democràtic algú per haver deixat els ciutadans la política en mans dels “apòstols” del mercat, va a suposar l'empobriment de la majoria dels ciutadans de l'anomenat “primer mon” com única solució per eixir de la crisi.
    L'estat de benestar que era la principal “marca europea” va a saltar pels aires i com diu Merkel el futur ens depara molt de sofriment, però com no diu, aquest sofriment va a estar, com les rendes de tots els països, molt desigualment repartit. Seran els treballadors - no crec en l'eufemisme de l'anomenat classes mitges, és una trampa més del sistema - els que van a suportar tot el sofriment causat per l’empobriment general.
    Com, per exemple, no es vol fer l’ajust pujant els preus en el nort d'Europa, ni convertir el Banc Central Europeu en un instrument de lluita contra l'atur i la pobresa, tot va a passar per reduir els salaris en el sud d'Europa i tindre que començar de nou la carrera del “progrés” però amb unes regles totalment diferents!.
    Com tant els agrada a dir a aquells que no necessiten res perquè tot ho tenen, i que viuen de la rapinya del treball dels demés, hem d’acostumar-nos a que “no hi ha res gratis”, tot té un preu, i per tant, per tot hem de pagar. Aquesta és la nova regla que va a regular el funcionament del sistema i d’ací la carrera desenfrenada, que amb l’excusa dels dèficits financers, de privatització de la gestió dels servicis públics com la sanitat, l’educació i les prestacions socials - pensions -.
    Com Ursula, l’heroïna de la novel·la “Cent anys de soledat” de Gabriel Garcia Màrquez, deia, l’historia és un cercle i, com tenia que ocórrer, per això déu es déu i sempre està amb els exercits més poderosos, tornem al principi i aquells polítics i aquelles politiques que ens han portat a la roïna seran els que van a regir el destí de les nostres vides.
    Tenim que anar fen-nos l’idea. Per cap costat on es mire es veu cap finestra a l’esperança que les coses es poden i es deuen fer d’altra forma diferent.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook