Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 26
    Febrero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Sempre ens quedarà twitter !

     

    Llegint aquestos dies que les ferides que patixen alguns estudiants que han participat activament en les revoltes socials que han esdevingut en anomenar-se “primavera valenciana” se les havien fet ells mateixa al “entropessar” i caure, no tenint res que veure l’actuació portada a cap per les forces de repressió públiques, m'ha vingut a la memòria el fet extraordinari que ocorria en la dictadura on els opositors al règim tenien facultats pròpies del mític Icaro, és a dir, podien volar. Així, moltes vegades quan en l'acció repressora portada a cap pel règim es produïa la mort d'algun dels “facinerosos comunistes que actuaven a les ordres de l'or de Moscou” era a conseqüència que la policia havia disparat a l'aire amb tanta mala sort que en eixos precisos moments passava pel cel el mort (o els morts).
    En definitiva, mai el “poder” renuncia a la capacitat que té de manipular la realitat mitjançant l’utilització del llenguatge, però almenys en la Dictadura als opositors s’atorgaven qualitats pròpies del deus com era poder volar, mentres que en aquesta "democràcia dels mercats" on el Ministre de l’Interior, per principi, diu que sempre estarà al costat de les forces públiques (i no dels ciutadans, per tant) tracta als “revoltosos” com a tontorrons que no saben córrer sense caure i ferir-se.
    Però, a pesar de tot, molt ha canviat el món i hui, gràcies a les noves tecnologies de la comunicació, la capacitat de defensa del ciutadà és més gran. En altres paraules, sempre ens quedarà twitter!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook