Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 14
    Junio
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Seria possible una Eurocopa sense banderes i himnes?

    Contemplant l'ambient que rodeja aquesta edició de l'Eurocopa de futbol (malgrat és un fenomen molt estés) em molesta força molt l'exacerbat nacionalisme que rodeja l'esdeveniment. Circumstancia aquesta que em fa sentir, sobre tot quan compartix la visió amb un grup de persones, una rara avis, ja que tot el partit es viu (no és veu!) des de l'òptica, com he dit, nacionalista.

    No dic que l'espectable s'haja de vore amb total absència d'un cert sentiment nacional, entre altres circumstàncies perquè es impossible, donada no sols pels pesats, persistents i interessats missatges mediàtics (en definitiva, per tot el negoci que hi ha al voltant), sinó, també, perquè l'empatia és un sentiment prou corrent i necessari en l'esser humà. En conseqüència, és pràcticament, amb les condicions individuals, socials i mediàtics actuals, no vore l'Eurocopa sense participar d'un cert sentiment nacionalista.
    Però, una cosa és acceptar aquesta premissa i altra, totalment diferent, acceptar tota la parafernàlia nacionalista que està impregnat l'esdeveniment, com si el futur, l'existència, l'honor, la dignitat i la felicitat col·lectiva i individual estiguera lligada al resultat de la competició.
    En aquest sentit, per tant, preferia que aquestos esdeveniments serviren, tot al contrari del què passa, per a consolidar sentiments supra nacionals. En aquest cas, per exemple, que servira per fer més Europa. En conseqüència (vana il·lusió), preferiria una competició sense banderes i himnes, una competició amb que l’única aspiració fora vore l’espectacle, sense més passió que el futbol pel futbol!
    Per últim, també, perquè a través l'historia de la humanitat són massa els que han mort darrere d'una bandera (que a la fi no és més que un drap al que se li dona qualitats màgiques) o defenent línees imaginaries de fronteres.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook