Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Diciembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    “Sí i que em despedixquen”

     

    Si com diuen els partidaris de fer negoci amb la salut dels ciutadans res canvia amb la privatització de la seua gestió ja que la titularitat del servici seguix següent pública així como el ciutadà no va a notar res, per què tant d'interés en posar en mans privades la seua gestió?
    Les raons d'aquest interès s'han dit tantes vegades que cansa ja haver de repetir-les i si algun ciutadà encara no té format criteri sobre el fet que no es el mateix ser un ciutadà lliure que un client s'ho deu fer veure.
    A mi, personalment, no m'interesa el debat economicista al que la secta neoliberal ens vol portar. No m'interessa per a res, ja que cal afirmar i defendre, malgrat hi hagen molts interessos polítics i econòmics que ho manipulen, el fet d'una educació pública (i laica) i una sanitat pública, universal i gratuïta són condicions ineludibles i inherents al fet d'aconseguir que totes les persones siguem iguals. És una premissa per a que és complixca el corol·lari de l'igualat entre tots, amb independència del seu naiximent i de la seua renda!.
    I com aquest debat als partidaris de fer negoci de tot (la secta neoliberal) no els interessa ho amaguen manipulant la realitat i el debat parlant d’eficiència, eficàcia, racionalització i, sobre tot, desqualificant l’existència d’un estat amb la suficiència força per a poder fer d’instrument de redistribució de la riquesa nacional.
    En aquest sentit, vaja des d’ací la meua admiració i el meu suport a la lluita que el personal sanitari de la Comunitat de Madrid està portant a cap en contra de la privatització de la sanitat pública que el Partido Popular està volent portar a cap en aquesta comunitat. Me recorda el “NO PASSARAN” de l’any 1936. Malgrat, com pot entendre`s, seria desitjable que, aleshores, les forces reaccionaris no guanyaren com a 1939.
    Per altra banda, ací al País Valencià aquesta pràctica expropiadora del recursos públics traspassant-los a mans privades, començà amb Zaplana (que necessitava com l’aigua fer-se ric de forma ràpida, ja que volia comprar - se un opel vectra de 16 vàlvules) i van ser molts pocs els que es revelaren i denunciaren tal robatori. Així ens anat!
    Per últim, no fa ni ahir, vaig constatar un dels "avantatges" de la gestió privada, així un sanitari que presta els seus servissis a un hospital d’aquestos de gestió privada, front a la pregunta de si, com a Madrid, anava a emprendre accions contra aquest atac al dret bàsic constitucional de tindre una sanitat universal, pública i gratuïta, contestà “sí i que em despedixquen
     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook