Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 02
    Septiembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Si la secta no es cansa de repertir-ho, jo tampoc de contradir-ho!

     

    El missatge de la secta neoliberal (que tot siga dit s'ha convertit en el “pensament únic”, donat el poder polític i econòmic que tenen) ha calat amb perfecció i hui, majoritàriament, hi ha una corrent d'opinió totalment contraria al sector públic. No sols al seu funcionament que, evidentment, és i deu ser millorat - a Espanya, sobre tot, ja que venim d'una dictadura en la que el mateix era totalment deficitari - sinó, a més, pel que fa referència a la seua pròpia existència.
    En aquest sentit, per exemple, en aquest blog, si m'han fet comentaris (tots d'agrair, per descomptat) de disconformitat ha segut quan he fet una defensa, crec, contundent del sector públic (o de tindre un estat més potent en tot allò que estiga relacionat en la defensa i en la potenciació de l'estat de benestar). M'han recordat el seu endeutament, balafiament, sobredimensionament, etc.
    Evidentment, el sector públic, com el sector privat, deu estar en continua reforma i avaluació per a millorar el seu funcionament amb tal d’adequar-ho a les noves necessitats i obligacions socials que van cada dia apareixent, però d'ací a qüestionar, com fan el neoliberals (que ni són “neos” ni són liberals) la seua existència, predicant (ja que no aporten mai raonaments de pes) la seua reducció, hi ha un llarg camí que molts no estem disposats a transitar, sinó tot el contrari.
    I no s'està disposat a transitar-ho per moltes i conseqüents raons que van des de la convicció que l'Estat, mitjançant les polítiques oportunes de redistribució de rendes, és el millor instrument per a mancar les diferencies socials fins que, igualment, l'Estat és l'únic que poc garantir el que tots pugen accedir en les mateixes condicions als servissis bàsics com l'educació, la sanitat i la seguretat pública - tècnicament, anomenats, “bens públics”- I açò no es una qüestió de creure-s'ho o no, sinó que és un model social que ja s'ha donat a Europa des que acabà la segona guerra mundial fins la caiguda del Mur de Berlín, ja que des d'aquest moment començà una “guerra” política amb clares finalitats econòmiques per acabar amb aquest model de societat.
    Aquestes qüestions tan bàsiques i elementals i que durant molts anys s'ensenyava a les universitats, la secta neoliberal ho ha posat potes amunt dogmatitzant que el mercat és el millor instrument de regulació social (és a dir, traslladant les seues funcions més allà del marc econòmic on sempre s'havia predicat la seua validesa) això si, afegint cobrint-se les espelles, sempre que l'estat no entorpisca el seu funcionament. I ací estem!. Com a l'Estat per molt que es pretenga no pot desaparèixer (jo diria que els mateixos neoliberals, malgrat no ho diuen, no volen la seua desaparició, ja que on acudirien a demanar ajuda - subvencions a fondo perdut - com s'ha fet amb els bancs des que començà la crisi en 2008?) aquesta utopia d'una societat regulada pels mercats no es dona i, per tant, alguna cosa que no existix difícilment pot ser contra - argumentada. És com el paradís celestial de les religions, indemostrable!
    Per tant i a la fi, no estem front a una qüestió d'indole econòmica com ha quedat evident, sinó és una qüestió purament ideològica, de principis. No estem front a dos models de funcionament econòmic, sinó front a dos models de funcionament social. No és d'economia, per tant, del que ja que parlar, debatre, discutir i concloure, sinó de principis - d'ideologia - i qui diga el contrari, com fa la secta, està pura i simplement manipulant el debat (1)
    Hem de decidir, i crec que caldrà lluitar-ho molt, quin model de societat (nacional i europeu) volem. Si aquell, on tot és fia al benefici econòmic, amb la creença, mai demostrada, que la busca del benefici individual porta inexorablement al benefici social, o un altre model basat amb la creença que la solidaritat individual i col·lectiva, és l'únic principi que pot aconseguir societats mes lliures per ser més igualitàries i que en el passat més recent s'ha demostrat com l’instrument més eficaç amb els objectius a aconseguir.
    (1) Com diu, per exemple, Vicens Navarro i ho demostra en un recent article: “La causa determinant de l'atur i dels baixos salaris és política més que econòmica o financera
     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook