Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 27
    Enero
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Sis milions d'aturats i com si ploguera!

    L'atur s'està encebant amb els treballadors espanyols i com si res!. Ja són 6 milions de treballadors els aturats i, erre que erre, el govern del PP, per vocació pròpia així com espentat pels països del centre d'Europa liderats per Alemanya, seguixen obligant a fer polítiques d'austeritat i tot a pesar que el mateix FMI (em pregunte si aquesta nefasta institució ha encertat alguna vegada) ha dit que s'equivocà al valorar els efectes d'aquestes polítiques.

    Evidentment, la pregunta que cal fer-se, front a aquesta tragèdia social, és què ha de passar per que el govern d'Espanya deixe de aplicar-la (i la Unió Europea obligar-la) que ens porta al suïcidi social, polític i econòmic col·lectiu? Què té què passar!
    Si vegem un poc amb perspectiva el passat, es posa de manifest que des que començà la crisi allà per l'any 2008, sols hi han hagut tres trimestres de creixement continu del PIB espanyol i que van ser el primer, segon i tercer de l'any 2010. Any aquest, no deu oblidar-se, en que el govern de Zapatero aplicà una política (amb els famosos plans de lluita contra l'atur i per la sostenibilitat) d'estímul al creixement i que foren avortats no pel seu mal resultat, com ha quedat demostrat, sinó per un atac furibund dels mercats financers internacionals, que evidentment, no estaven interessats en una eixida de la crisi “keyneisana”. Algun dia caldrà fer una recopilació de totes les mentides sobre la nostra economia, que per a justificar aquest miserable i injustificable atac es digueren! I no era que no estiguérem mal, estàvem mal, però l'eixida de la crisi, no passava per caure en mans d’aquells que l'havien provocat, és a dir, dels irracionals mercats financers internacionals, ni carregar-se la sanitat, l'educació, la justícia i els drets socials i laborals dels treballadors.
    Però, les elits polítiques i econòmiques que portaven, des de la caiguda del Mur de Berlín, treballant per a construir una economia baix els paràmetres predicats per la secta neoliberal (el mercat és l'únic regulador de la vida social), no podien consentir que Espanya s'isquera de la senda marcada i així ens va! Alguna vegada pagaran els culpables de tant desvario económic!
    Llavors, el que tenim després de ja tants anys de vendre’ns que l’eixida del forat era fer el forat més grans, és decreixement (no creixement negatiu, atenció que no els enganyen), atur, pobresa, aniquilació de la sanitat, educació i justícia públiques i tot com si ploguera! Possiblement qui millor ha expressat aquesta expressió ha segut el ministre de sanitat japonès, que ha instat als jubilats del seu paí a morir-se prompte, ja que així deixaran de consumir recursos públics!
    Però clar, no cal perdre de vista (i aquest ministre japonès serà u d'ells, no els capia dubte) que uns pocs sí que estan traguent resquit de la crisi i que a tots no els va igual. Així per exemple, les empreses cotitzades en la borsa, a l'any 2012, repartiren 25.000 milions d'euros en dividends.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook