Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Octubre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Trellat, cavallers, trellat!

     

    En un estat de dret les lleis no les fan les víctimes (de qualsevol delicte) ni els seus familiars o damnificats, perquè si així fora el què regiria seria “la llei de l’oest” o “l’ull per l’ull, dent per dent” de l’Antic Testament. Gràcies a aquest avanç social podem desfruitar d'unes societats on la violència és infinitament menor en “qualitat” i quantitat a aquells països on no regeix aquest paradigma jurídic, a pesar d’haver-hi una violència estructural producte de l’acumulació de la renda d’un pocs en perjudici de la majoria, o per dir-ho en altres paraules que a molts no els agrada, conseqüència de la lluita de classes que és dona al si del sistema econòmic capitalista.
    Per altra banda, cal tindre molt clar que una cosa és la legalitat, o el producte de les decisions judicials i altra la justícia. Legalitat hi ha una, la que sentencien els jutges, i justícia, com ocorre en altres àmbits, i si se'm perdona la banalització, com en el futbol, tot el món és entrenador, és a dir, tot el món te'l seu concepte o valoració jurídica dels fets.
    En aquest sentit, puc estar d’acord amb l’exministre Benlloc en què la Sentencia del Tribunal d’Estrasburg és una punyà al pit de les víctimes, però tothom sabia que l’aplicació de la “doctrina Parot” per part dels tribunals espanyols era una anomalia jurídica que sols es sostenia per l’ànim de venjança contra els assassins d’ETA, i com tots els penalistes auguraren, si algun condemnat recorria al Tribunal d’Estrasburg de Drets Humans, tenia totes les de guanyar, ja que les lleis penals no es poden aplicar, com aquests dies de forma reiterada s’està dient per aquells que volen introduir en el debat un poc de responsabilitat i seny, de forma retroactiva.
    Els magistrats del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional ho sabíem, però els pogué més satisfer els sentiments de les víctimes que no podien suportar que etarres condemnats per assassinats es veiessin beneficiats per un “feble” Codi Penal en l’aplicació de la reducció de les condemnes, que aplicar la legalitat d’un estat de dret, on regix el principi de nulla pena sine lege, és a dir, ningú pot ser condemnat per una llei que quan el jutjaren no existia.
    Per últim, simplement, expressar en veu alta el fet que crec que els comunicadors socials, tenen, valga la redundància, una responsabilitat social. Llavors, no es pot, amb l’excusa de donar suport a les víctimes del terrorisme (que al final, hom ho posa molt en dubte), dir les barbaritats que s’estan dient respecte del Tribunal d’Estrasburg, i no sols per respecte al seu treball, sinó sobretot, pel que suposa de creació d’un estat social de violència que hui, una vegada ETA ha deixat de matar derrotada per la democràcia, els ciutadans no ens ho mereixem.
    Trellat, cavallers, trellat!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook