Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 06
    Noviembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Un altra "perla" de González Pons

     

    Tant el la guerra com en la política, i sobre tot en campanya electoral, una de les víctimes principals és el llenguatge. Una campanya electoral és com si s'obrira la veda de veure qui la diu mes grossa. Quantes tonteries i badomies no es diran!. Em pregunte perquè no tenen un poc més de respecte a la intel·ligència del ciutadá. Que el ciutadà, amb independència del seu vot, és a dir, vote o no al PSOE, no és idiota!
    Per què clar, sentir l'última, com no, del llenguallarga González Pons és per retirar-se a un convent a meditar sobre l'essència de l'esser humà o bé encapçalar una iniciativa popular perquè d'una vegada a aquest polític, que és creu graciós i sobre tot un lliberal. - deu meu si els clàssics lliberals alçaren el cap i veren les criatures que diuen ser “fills” seus - el facen cap de la diplomàcia espanyola a la conchinchina.
    L'ultima “perla” d'aquest dirigent popular, que no fa molt digué que si la dreta guanya les properes eleccions crearia tres milions de llocs de treball, és posar als peus dels cavalls a les finances públiques proposant que els creditors puguen cobrar-se els deutes mitjançat la compensació dels impostos a pagar. “Administració que no paga, administració que no cobra” ha sentenciat, sense que ningú dels que estaven assentats al seu costat l'haga corregut a gorrades (però és que a més ho diu el dirigent d'un partit polític que des de fa setze anys governa l'administració pública autonòmica valenciana que és la que més  deu de tot Espanya!)
    Per què clar, sempre està el típic polític de bar que dirà, “per fi algu diu alguna cosa de trellat”. Però, si deixem la barra del bar i furguem un poc amb la proposta sorgixen tantes contradiccions, foscors i irracionalitats al xocar amb la realitat que hom s'espanta i pensa que si propostes com aquestes ixen a la llum sols és perquè qui les diu sap que mai van a portar-se a cap i, sobre tot, perquè van dirigides als polítics de la barra de bar.
    De portar-se a cap aquesta proposta hauria de modificar-se totes les lleis financeres i inclòs la Constitució Espanyola per eliminar la premissa de tot sistema fiscal que estableix que el pago d’impostos no suposa obligació de contraprestació alguna per part de l’administració (el que no vol dir que no tinga que pagar els seus deutes) i caldria canviar tota la legislació d’una cosa de tant poc recorregut com és la seguretat jurídica de les “transaccions” entre administracions públiques, ciutadans i proveïdors.
    Per què clar, qui donaria certesa del deute, l'administració o el creditor, siga proveïdor o ciutadà? I en cas de no posar-se d'acord caldria acudir als tribunals? I mentres aquestos decideixen hauria de deixar de pagar els impostos o haurien de pagar-se? És més, de quins deutes estem parlant? De tots, d'uns pocs preferents (i com s'establix aquesta preferéncia?), sols dels proveïdors de servicis i inversions o, també, d'aquells als que una administració pública com la valenciana deu per la dependència? Les subvenciones otorgades i no pagades son també deutes que poden compensar-se? Què passa en aquells creditors que tenen deutes amb una administració pública on no paga impostos sinó que el paga en altra administració pública? També podrà compensar-los? Caldria crear una espècie de caixa de compensació entre administracions públiques? I en cas de divergències entre aquestes on hauria d'acudir? Als tribunals econòmics administratius o als de la justícia ordinària? Etc. etc ... fins l'infinit de la pròpia irracionalitat de la proposta.
    En definitiva, qui ho diu sap a qui és dirigix i, sobre tot, el que busca, més que introduir racionalitat al debat públic en una qüestió tan seria, és tot el contrari, busca la irracionalitat doncs sap que sols amb en un ambient de tergiversació constant del llenguatge aquest tipus de propostes poden tenir l'èxit buscat que no és altre que la manipulació ciutadana. I d'aquestsa qüestiò hi ha molt estudiat i escrit. Com diuen els valencians, ningú caça sense gos!
     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook