Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Marzo
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Un any més, una barrabassada fallera, que no dels fallers

     

    L'any passat, amb motiu de les falles, vaig denunciar l'atropellament que suposava el fet que en la Pça. de la Reina de València l'ajuntament, o aquell que tinguera la competència, autoritzara la instal·lació d'un xiringuito d'aquestos que venen xurros i bunyols precisament on hi havia una plaça d'aparcament per a persones amb problemes de mobilitat, de tal manera que, per exemple, si hi havia alguna persona que de forma habitual utilitzava l'aparcament per necessitats laborals, es trobava amb grans dificultats, per la manca absoluta d'aparcaments, per a complir amb les seues obligacions laborals.
    Aquest anys s'ha tornat a repetir l'atropellament, però no perquè s'haja autoritzat un xiringuito de xurros, sinó perquè directament, com mostra la foto, l'ajuntament ha decidit que no és pot aparcar. Evidentment, està bé, mol bé, pensar en facilitar el desenrotllament de la festa, però, també, estaria molt bé que no fora a costa de fer patir més a aquells que la vida ja se'l posa molt difícil.
    Moltes vegades pense que aquell o aquells que prenen aquestes decisions, deurien passar-se un dia, des que s'alcen fins que es giten, amb una cadira de rodes, o tindre un familiar, un amic, inclòs, un conegut, al que veren com lluita tots els dies per intentar portar una vida des de la normalitat, de segur que abans de posar el cartell s'ho pensarien dos vegades.
    Evidentment, tot el que des d'ací puga dir és poc, tant a favor de la lluita diària d'aquestes persones, com en contra d'aquells que prenen aquestes decisions. A vegades em calfe i pense, de forma totalment equivocada per venjativa i producte d'una educació religiosa que predica el castic al pecador, que a aquestos últims la vida deuria castigar-los, d'igual forma que a la dona de Job, convertint-los en estàtues de sal. Encara seria poc!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook