Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 21
    Marzo
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Un dogma més de la secta neoliberal que la realitat desmentix

     

    Un dels propers objectius del canvi de les regles de joc que fins ara regulen el càlcul del salari del treballador, és l'eliminació o indexació del mateix a la variació del IPC o índex dels preus del consum. La “secta neoliberal” vol que els salaris dels treballadors vagen lligats a la productivitat o resultats de l'empresa. Aquest argument, diuen, redundarà en una millora de la competitivitat de l'empresa afavorint la seua supervivència en el mercat i, per tant, afavorint al treballador que no veura com el seu lloc de treball desapareix.
    El problema d'aquesta proposta no és sols el fet que el càlcul del resultat queda en mans de l'empresa sense cap control dels treballadors, sinó, sobre tot, que aquells que la defenen, que són el mateixos que defenen la reforma laboral aprovada així com que la millor forma d'eixir de la crisi és l'austeritat pressupostaria, en altres paraules, el retalls dels drets socials i econòmics dels ciutadans, no s'ho creuen ni ho posen en pràctica quan a ells els afecta.
    Així, per exemple, tal com posa de manifest l’Informe de l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa referent a la empreses de l’IBEX, “La retribución anual de Cesar Alierta (President de Telefònica) es 345 veces la retribución media de un trabajador de Telefónica. Este dato que resulta de la comparación de un salario medio con el del más alto ejecutivo de la compañía resulta por sí solo sorprendente. Es difícil comprender en qué medida se justifica que el valor aportado por una única persona a los resultados de una compañía en la que trabajan 285.000 empleados sea tal que merezca percibir esa retribución. Cabe recordar que este ejecutivo está dirigiendo una empresa que hasta hace pocos años era pública, al tiempo que preguntarse por qué no se repercute en su retribución los malos resultados que parece estar teniendo la compañía en España y que justifican el despido de 6.500 trabajadores”.
    En definitiva, aquesta regla de joc que proposen, és a dir, la indexació del salari als resultats de l’empresa, que la secta ho ven com dogma de fe irrefutable, fa aigua per tots els costats quan es contrasta amb la realitat, ja que, com és posa de manifest, sols és d’aplicació als treballadors però mai a les elits empresarials i financeres (que són, per altra banda, les que les posen en pràctica)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook