Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 13
    Marzo
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Una cosa es certa, una dona no serà Papa!

    Se que el que vaig a dir, a més de polèmic, algú es pot sentir ferit. Evidentment, no és aquesta la meua intenció, però en tot cas no puc deixar de manifestar, fent ús del dret constitucional de la llibertat d'expressió, el fet que em pareix totalment inconstitucional l'existència d'organitzacions, del tipus que siguen, que no tinguen unes regles de funcionament democràtiques, transparents i conegudes per tots (els seus components i la resta de la societat) ja que sols així es pot desenvolupar amb total responsabilitat i coherència el dret d'associació.
    Dic açò a propòsit del fet de l'elecció del proper Papa de l'església catòlica del que ningú (ni els propis catòlics) saben com va a ser elegit, però sí se sap una cosa certa, no serà una dona! Aleshores, resulta poc creïble que aquesta organització religiosa - política (cal recordar que el Papa a més de ser Sumo Pontífex, és cap d'estat) en ple segle XXI argumente que al Papa l'elegix “l'esperit sant” i que aquest, amb la seua divina sapiència, diu que les dones, per ser dones, no poden desenvolupar aquest (i cap) càrrec dirigent.
    Evidentment, aquestes dos qüestions, posen de manifest que estem front a una organització política - religiosa de les que podríem considerar “secretes” en el sentit democràtic del terme i, sobre tot, una organització que no respecta d'arrel el principi bàsic constitucional de la igualtat, al discriminar a les dones de forma tant notòria i radical. Cap dona pot en l'església catòlica accedir a càrrec dirigent algú, sols els homes es reserven aquesta possibilitat!
    Front aquestes qüestions no es admissible, com diuen les confessions religioses, que estem front a una qüestió de fe (és a dir, per entendre-ho, front a una qüestió irracional) acceptada pels creients i que, per tant, la resta de la societat poc pot dir. I no és admissible perquè l'església catòlica, i les altres confessions religioses desenvolupen la seua activitat associativa al sí d'una societat que s'ha donat lliurement uns valors superiors d'ordenació civil com són el de la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. En conclusió, aquesta societat pot i deu exigir que tots (individualment i socialment) actuen, almenys al si de la mateixa, respectant aquestos principis.
    En tot cas, i per acabar, hi ha una qüestió molt més prosaica i terrenal que m'agradaria apuntar. Si la societat civil ha de suportar, perquè així ho diuen els acords que se signen entre l'estat i les confessions religioses, funcionaments tant antidemocràtics (i irracionals) com els manifestats, almenys que no reben cap tipus de privilegis o ajudes com puguen ser exempcions fiscals i subvencions (entre altres)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook