Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Abril
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Una Ministra anglesa dona exemple

    En Anglaterra una ministra acaba de dimitir per haver usat, presumptament, recursos públics per a despeses particulars. En l’estat espanyol, dia sí i dia també, ens assabentem que d’acord amb la instrucció judicial oberta, així com per les declaracions del que va ser gerent i tresorer del Partido Popular, aquesta organització política que governa a Madrid, en la majoria de les CCAA’s, ajuntaments grans i xicotets, diputacions i totes les institucions i altres entitats depenent d’aquestes administracions públiques, ha estat funcionant financerament amb dues comptabilitats; una comptabilitat A que era la que entregaven al TC i òrgans de control extern de les CCAA’s i una comptabilitat B (que de forma racista ens hem acostumat a dir, “en negre”) que segons tots els indicis presumptament es nodria del que aportaven empreses adjudicatàries de contractes públics i, fins ara, no és que aquest partit haja donat cap explicació, tot al contrari, pareix que la cosa no vaja amb ells, sinó que, a més, no ha dimitit ningú dels que tenien les màximes responsabilitats organitzatives per ser els màxims dirigents del partit i alguns dels quals, segons aquesta mateixa instrucció, presumptament, han estat beneficiant-se amb sobre salaris.

     

    Evidentment aquestes actituds fan que l’opinió pública tinga un baix concepte de la classe política espanyola asseverant, sobretot per part de la dreta, ja que quan la corrupció afectà a l’esquerra afirmaren que ells eren incomptables amb la corrupció (“Ansar”) que tots els polítics són igual. Circumstancia aquesta que devia ser matisada, ja que cal recordar, per exemple, que Josep Borrell, en l'any 2003, va dimitir del càrrec de secretari general del PSOE i candidat, elegit en primàries, a la presidència del govern quan es descobrí que ex col•laboradors seus en el Ministeri d’Hisenda havien seguts imputats en una investigació judicial por presumpte frau fiscal. I Borrell no és l’excepció que confirma la regla, sols que hi ha forces polítiques i mitjans de comunicació, sobretot des de la dreta, interessats en estendre la “tinta de calamar” per tot l’espectre polític.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook