Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 13
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Una societat que criminalitza ...

     

    Una societat que criminalitza culpabilitzant per a fer pagar les frustracions de les seus derrotes als col·lectius de ciutadans més desafavorits, com són els aturats i els emigrants il·legals (que per no tindre no tenen ni papers, hi haurà pitjor pobresa!), és una societat que no mereix tal nom i en tot cas caldria adjectivar-la de covard ja que si ataca d'aquesta forma aquestos col·lectius és per la senzilla raó que no tenen cap capacitat de defensa i resposta.
    Cansa repetir que hi ha prou per a tots i que sols és una qüestió de distribució de la renda. Tots naixem pel mateix forat i en el mateix món però, com popularment es diu, uns naixen amb estrella i altres estrellats.
    Cansa, igualment, repetir que hi ha i, per tant cal buscar, trobar i aplicar, “receptes” que no siguen les de sempre, és a dir, fer pagar a la majoria les tropelíes de la minoria o com, ja és molt conegut però no per això menys aplicat, socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis.
    Cansa, sobre tot, repetir que les classes socials que naixen amb el capitalisme no han desaparegut. I no estem parlant de la tradicional dicotomia de pobres i rics, sinó d'una circumstancia més profunda com és que hi ha una classe social que explota i viu de la plusvàlua que genera una altra classe social, és a dir, vivim en un model de producció (de bens i servicis) que sols pot subsistir si les relacions socials són unes relacions d'explotació, d'usurpació d'uns pocs de la riquesa creada per altres molts.
    I en temps de crisi, com els esdeveniments estan posant de manifest aquest espoli s’accentua per a equilibrar els excessos fets per uns pocs obcecats per la cobdícia i sols pensen en retallar l’estat de benestar i mai en fer pagar als responsables així com més al que més té (sols pensen en la part del gasto i mai en la part de l’ingrés) i tot, per una simple raó, els que més tenen són els que posen als que decidixen els retalls.
    Com sempre ha segut des que el capitalisme passà a ser el sistema de producció monopolitzant!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook