Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 30
    Septiembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Uns pressupostos que no són per a rialles!

    Si hi ha alguna cosa que realment em trau dels “meues cassets”, és a dir, m'encoragina, al marge, evidentment, del gran sofriment que la ciutadania en general i els mes dèbils, en concret, estan patint, és el que em prenguen per imbècil o retardat mental.
    És a dir, presenten uns pressupostos restrictius que aprofundeix en les polítiques d'austeritat imposades des d'Alemanya (des de la zona marc, anem a deixar-nos d'eufemismes i no parlar de la zona euro) i que si fan millorar algunes xifres econòmiques serà sols a nivell macroeconòmic, ja que el poble seguirà sofrint, i ho presenten amb rialles (no s'on està la gràcia de la situació i d'aquestos pressupostos) i, sobre tot, amb arguments fal·laços quan no amb autentiques mentides. Si alguna cosa he aprés en aquesta vida és que la mentida és un dels arguments més difícils de combatre i aquestos diuen moltes, però moltes mentides.
    Però clar, s'ho poden permetre perquè fa anys, massa anys, els moviments socials majoritaris amb capacitat de mobilització i confrontació social, com puguera ser el moviment obrer i, sobre tot, els partits d'esquerres, és veneren als cants de sirena dels arguments neoliberals que l'important no és el color del gat sinó que caçara ratolins o que l'important és créixer (com si no haguera límits de tota mena al creixement, inclòs s'inventaren allò del “creixement sostenible”) perquè sols així tots millorarien. Mentida! A hora de hui als països desenrotllat s'estan creant societats molt desiguals i molt polaritzades econòmicament entre rics i obres.
    S'estan creant autèntiques societats duals on uns pocs, les elits financeres, industrials, terratinents i comercials (que al final són sols una, les financeres) no sols no han sofert la crisi, sinó que han imposat les seus mesures polítiques per millorar les seues posicions de domini i, evidentment, per això poden eixir en les TV’s amb rialles.
    Això si, molt de futbol, bous, 'sálvame” i d'altres fenòmens mediàtics és va a necessitar per parar, no ja als que voles votar els barreres físiques (murs) com els africans, que també, sinó aquells que vivint a aquesta part del mur no pugen subsistir perquè dia a dia el sistema capitalista els va ofegant.
    Malgrat hi ha una solució des de dins del sistema i que l’esquerra deuria combatre. Que els vora 6 milions de treballadors que hi han aturats emigren, sobre tot, els mes joves! No és la primera vegada que en aquest país ha passat. Així, entre les remeses que aquests enviaran, el turisme perquè Espanya torna a ser barata i, per últim, les inversions estrangeres que tornaran a vindre a explotar la ma d’obra, igualment, barata i amb pocs drets socials, tindrem un nou 'milagro” espanyol.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook