Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 23
    Julio
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Van a "matar al rossinyol" !!!

    A l'acabar la guerra civil espanyola els guanyadors, imitant als nazis alemanys, posaren en pràctica una política econòmica denominada "autarquia" que no era altra cosa que intentar fer un sistema econòmic tancat a l'exterior. Les conseqüències d'aquest desvario econòmic, sols possible en un sistema polític dictatorial com el franquista, foren totes negatives. Així, per exemple, la renda per càpita baixà a nivells anteriors a la II República i a l'any 1959 Espanya, com a Estat, estava totalment arruïnat, de tal forma que el “règim” es va veure obligat a fer un “pla d'estabilització” mitjançant el qual (amb poques paraules) Espanya es convertí en la “Xina” europea, és a dir, un país atractiu per als inversors estrangers gràcies a una ma d’obra barata i sense cap dret sindical. Per altra banda, aquest “pla” provocà que molts tingueren que abandonar l’agricultura sense més camí que l’emigració (a països com França, Alemanya o Suïssa) i, per últim, junt als ingressos de l’inversió estrangera i dels estalvis que els emigrants començaren a enviar a Espanya, es sumaren els ingressos d’un turisme incipient europeu que descobrí el sol espanyol però, sobre tot, un país molt barat per a estiuejar.

    He fet aquesta llarga introducció doncs pense que les “polítiques criminals” que en aquest moment s'estan portant a cap no tenen més finalitat que repetir aquell experiment econòmic. Així, s'estan matant totes les expectatives de futur dels treballadors (sobre tot dels joves) per tal que hagen d'emigrar; s'han anul·lat drets laborals fonamentals aprovant una legislació laboral que en alguns aspectes és clarament inconstitucional i s'han rebaixat el salaris amb l'evident finalitat d'atraure capitals estrangers. I tot l’anterior implicarà fer un país més barat de forma que siga més atractiu al turisme estranger (el turisme interior, es deixa per a quatre privilegiats).
    Però els ideòlegs d'aquesta estratègia política obliden que hui les circumstancies són totalment diferents (menys mal!) a les dels anys cinquanta. En primer lloc, Espanya està mal però res que veure amb la situació econòmica dels anys cinquanta. En segon lloc, a Espanya hi ha una democràcia consolidada. És a dir, aquestos "doctrinaris" obliden que, en aquestos moments, no estem en una dictadura on les mesures s'imposen per la força, aleshores, estem en una democràcia consolidada on polítiques d'aquesta mena deuen ser acceptades pels ciutadans. La “tràgala” per molta manipulació que practiquen no té cabuda i, per tant, tard o prompte (més val que prompte) és deurà “pactar” amb el ciutadans (o pot ser que sempre ens penedim) el "camí" a seguir.
    I, en aquest sentit, d'una vegada per totes, deuen deixar de “vendre” que no hi ha cap alternativa al què s'està fent. Que no ens tracten com retardats ja que, almenys, practicant la més pura de les lògiques hi ha una alternativa, l'eixida de l'euro!. Circumstancia aquesta que, per altra banda, fins hui no s'ha donat en cap país i, per tant,  tampoc es sap si podria ser pitjor o millor a la deriva que estan prenent els esdeveniments.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook