Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 04
    Marzo
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    A 110 cap a les urnes

     

    Reduir el límit de velocitat, sinònim a posar fronteres a la nostra llibertat individual, és una mesura tan impopular que ha d´amagar molts altres beneficis, tant econòmics com ambientals i polítics. O el PSOE ha acomiadat tots els assessors electorals. Aconseguirem un estalvi energètic important, però calia una mesura tan precipitada? Els canvis d´arrel en el model de mobilitat no poden beure d´accions aïllades i servides tan fàcilment a l´aparell de propaganda electoral de l´oposició. A poc més de dos mesos de les eleccions autonòmiques i locals, l´anunci de la passada setmana sonava a suïcidi electoral. O és que ja no hi ha esperança de recuperar fronts a la dreta. La polèmica està resultant tan ferotge que lleva dels grans titulars problemes enquistats i molt greus sense resoldre com ara el constant increment de les taxes d´atur o els entrebancs per eixir de la crisi econòmica.


    Tanmateix, tota decisió sobre els límits de velocitat arracona qualsevol altra acció, almenys, mediàticament. L´exemple el tenim a Catalunya. Quan al desembre de 2006 el departament de Medi Ambient va presentar 77 mesures per a disminuir la contaminació atmosfèrica causada pel trànsit de vehicles i l´activitat industrial. La polèmica es va centrar únicament en una d´elles: la reducció a 80 km/h en les corones metropolitanes. Si els governs no es preocupen, critiquem, però si s´aprova un pla valent per controlar les partícules en suspensió i els diòxids de nitrògen, els quals incideixen en la salut pública, tampoc hi ha acord social. I menys, treva política ni col·laboració dels mitjans de comunicació. Evidentment, l´automòbil té molts lobbies.


    Malgrat tot el circ que s´ha generat amb el preu del transport públic en l´àmbit autonòmic, el consum de l´enllumenat públic —l´excés del qual tots nosaltres paguem— i les engaxines que s´han de col·locar arreu del país, perquè la decisió de reduir el límit de velocitat és transitòria, encara podem trobar efectes positius a aquests 110km/h. Per exemple, el control de la sinistralitat a les carreteres, una de les xacres de la circulació amb petroli. Està demostrat que a partir dels 90 km/h hi ha una relació linial entre velocitat i accidents de trànsit. Alhora, a menys consum de combustible, menys emissions. Les partícules en autovies no importen massa perquè es dispersen, però sí resulten fonamentals les de CO2, les quals influeixen en l´escalfament global. I el transport és el sector que ha crescut més en emissions atmosfèriques entre 1990 i 2008 a nivell europeu. Entre un 40 i un 150%, segons l´Agència Europea de Medi Ambient. Per tant, més enllà de l´anècdota que els amants de la Fórmula 1 puguen adormir-se en les autopistes convencionals a 110km/h, no és una mala idea donar més prestigi a accions com ara alçar el peu de l´accelerador. Per responsabilitat o promoció de la salut. I malgrat la sinistralitat a les urnes.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook