Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 20
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Cañete, incendis i bous

    Que el ministre de Medi Ambient acompanye al Rey caçador d’elefants als bous en lloc de visitar els desastres naturals provocats pels incendis en espais protegits és el paradigma d’una societat de pandereta on la biodiversitat es considera un fet anecdòtic. Davant la tragèdia ambiental i humana dels recents sinistres forestals resulta trist comprovar que els màxims responsables polítics són incapaços d’assumir responsabilitats, reaccionar davant la tragèdia –social, natural i econòmica- i mostrar una mínima sensibilitat pel medi ambient. Miguel Arias Cañete es limita a dir que compleix ordres de Presidència quan va amb el monarca a l’espectacle taurí, tan poc ecològicament correcte.

    Hillary Clinton assegurava en la Cimera de la Terra de Rio+20, a finals de juny, que els governs “no poden solucionar sols els problemes als quals ens enfrontem, des del canvi climàtic a la persistent pobresa i a l’escassesa crònica d’energia”. Tanmateix, sense voluntat política, i més ara en temps de crisi, serà impossible garantir la conservació del nostre patrimoni natural. Al balanç d’aquest estiu no solament han de constar les hectàrees cremades, la biodiversitat desapareguda i aquella que no trobarà aliment per sobreviure, el sòl erosionat, sinó també mesures viables per a evitar els grans incendis que no deixen vida al seu pas.

    Les inversions ambientals –conservació, prevenció de focs, gestió de residus, estudi de la qualitat dels ecosistemes, control de la contaminació- es mostren molt vulnerables als retalls perquè la seua baixa rendibilitat política. Però la realitat salta als ulls quan les flames arrasen milers d’hectàrees, el paisatge de generacions futures i recursos econòmics fonamentals.

    Vam anar a l’incendi d’Andilla, allà on ens van deixar la Guàrdia Civil. I feia feredat veure els camps d’ametllers, oliveres i garroferes i la vegetació mediterrània als barrancs en flames. Però, on són els mitjans? Estan al sinistre de Dos Aigües, ens comentaren, com que la central nuclear està més pròxima… i el foc, tan difícil d’apagar, avançant. Mentrestant, a la població local, als que se’ls cremava el terme i la terra, se’ls prohibia participar-hi. És evident que per qüestió de seguretat. Tot i això, el conseller Serafín Castellano qui, malauradament, està de ruta d’incendis aquest estiu, hauria de prendre nota per poder canalitzar aquesta implicació social mitjançant un cos de voluntaris qualificat per a l’extinció i la preservació de la muntanya.

    Puc imaginar el desassossec, la impotència i el sentiment de les persones de la Gomera. Menys encara, quan els polítics justifiquen l’endarreriment de l’arribada de mitjans d’extinció. Certament, costa entendre que el robot Curiosity arribe a Mart i els hidroavions no puguen, almenys, volar durant la nit. Obama deia als científics de la NASA que si trobaven marcians, l’avisaren immediatament. Potser no cal anar a Mart.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook