Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 09
    Noviembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Cap a la desglobalització

    Ja som 7.000 milions d´habitants al planeta. En només 12 anys, la població mundial engloba mil milions de persones més, una xifra que implica el creixement demogràfic més vertiginós de la història, precisament en les àrees més pobres del món, als països en vies de desenvolupament. Aquest augment es veu ben llunyà al continent europeu i a Amèrica del Nord, on s´hi viu l´estancament demogràfic afavorit per la riquesa econòmica.

    Tot i això, tenim futur com a espècie? Aquesta és la suggeridora pregunta que va reunir Joan Romero i el socioecòleg Ramon Folch, a l´Espai Ciència de l´Octubre Centre de Cultura Contemporània, promogut per la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, l´Institut d´Estudis Catalans i Acció Cultural del País Valencià. I com deia Folch, «som una espècie més, però no una qualsevol». Perquè si pensem en l´esfera de la sostenibilitat, és evident que l´actuació depredadora amb els recursos naturals de l´economia capitalista imperant, ancorada en el creixement constant, i l´impacte ambiental de les societats industrialitzades posen en risc la qualitat de vida del ésser humà.

    Les notícies econòmiques tampoc no deixen espai a l´assossec. Les dinàmiques globalitzades de les empreses no només han agreujat el problemes ambientals i les desigualtats socials arreu del planeta, sinó que les nostres economies no aconsegueixen progressar segons la teoria vigent. Una bona diagnosi és la de Romero, qui considera que hi ha una separació entre dinàmiques i polítiques, com dos terrenys de joc diferents. El primer seria l´economia globalitzada i el segon, les polítiques estatals. Per tant, «vivim diverses transicions (demogràfica, territorial, democràtica, moral del capitalisme, de governança global o sostenibilitat...); estem en l´inici d´una nova era, d´explorar noves formes d´elaborar processos, i no serà suficient el lideratge actual de la Unió Europea en matèria ambiental, sinó que caldrà més ambició». De fet, el centre de gravetat del món, des del punt de vista econòmic i polític, i pròximament cultural, s´està desplaçant des de l´Atlàntic al Pacífic.

    Ramon Folch defensa la «globalització per sostenibilitat». «La globalització va massa a poc a poc, els mercats van molt més ràpids que les nostres estratègies com a territoris. Hi ha un desacoblament de peces i, per tant, un veritable perill. Cal la construcció de la globalització cap una veritable globalització on s´integren tots els factors», argumentava l´expert.

    Les idees del decreixement, serè o sostenible, ja no ressonen tan pelegrines com en els temps d´esplendor. La natura és tot i el mercat, una part. Així que com recordava Romero, reprenent Antón Costas, «valdria la pena recuperar els fonaments del capitalisme i, tal vegada, pensar en la desglobalització parcial dels processos».

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook