Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 01
    Marzo
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Medi Ambient

    Comunicació en clau verda

     

    Informació és poder. I l’accés a la informació ambiental constitueix un dret perquè resulta imprescindible per a la participació i conscienciació ciutadanes en una matèria primordial tant per a l’economia com per a la qualitat de vida. La transparència ambiental, malgrat les normatives europea, estatal i autonòmica, ha esdevingut una opció ideològica i al territori valencià hem comprovat durant dècades com el segrest ecològic ha estat practicat de forma continuada i amb una notable complicitat social.

    El medi ambient no va estar mai una bandera per a la dreta valenciana. I el seu compromís per a la comunicació d’aquesta actualitat, la promoció i difusió  d’estudis sobre l’estat del medi a l’autonomia o el foment de l’educació ambiental va arribar a nivells mínims. Ben al contrari, aquest sector va estar emprat per fomentar negocis obscurs a esquenes de la ciutadania fins caure en processos de corrupció. S’ha demostrat recentment en el cas Brugal amb la gestió de residus urbans; també en els pesticides de Naranjax promoguts per l’expresident Carlos Fabra, avui a la presó, o el finançament de la campanya antitransvasament de l’Ebre amb connexió amb el cas Gürtel.

    L’arribada de les esquerres al Govern de la Generalitat i la significació que Els Verds, dins la coalició de Compromís, hagen dissenyat l’estructura del departament autonònomic dedicat al medi ambient, han generat moltes expectatives. No només en la posada en marxa de veritables i acuciants polítiques basades en la sostenibilitat per recuperar el nostre territori i començar a construir una economia baixa en carboni, sinó també per a l’articulació d’una necessària estratègia de comunicació que vaja per davant de la legislació en matèria d’accés a la informació i promoga el coneixement ambiental de la societat, la seua participació i implicació. Entre tantes actuacions pendents destaca l’aprovació de l’Estratègia Valenciana d’Educació Ambiental, la qual va quedar en algun calaix.

    És essencial en aquest punt diferenciar amb nitidesa l’àmbit de la informació i el periodisme ambiental practicat des dels mitjans de comunicació, de la tasca educativa per augmentar la capacitat entenedora de la ciutadania dels nous reptes ecològics, la responsabilitat de la qual queda en mans de les autoritats competents. El rol d’educador dels mitjans està reconegut per diversos documents d’abast estatal i internacional, i des de ja fa més de tres dècades. Per exemple, la declaració de principis de la Cimera d’Estocolm (1972) afirma: “és essencial que els mitjans de comunicació de masses eviten contribuir al deteriorament del medi ambient humà i difonguen, pel contrari, informació de caràcter educatiu sobre la necessitat de protegir-lo i millorar-lo a fi que les persones puguen desenvolupar-se en tot els aspectes”. Les empreses comunicatives i els periodistes tenen la capacitat contribuir a la pedagogia social de tot tipus de temes ambientals pel seu poder de persuasió i l’ampli abast dels seus missatges i, cada vegada més, amb el nou paradigma digital. Tanmateix, entre les seues funcions bàsiques no es troba aquella d’educar a la societat, en cap matèria.

    Sovint ens referim al binomi mitjans i governs, tot oblidant el paper de la ciutadania. Ho hem experimentat recentment en la Cimera de París de Canvi Climàtic, on majoritàriament s’exigien acords vinculants dels polítics per frenar l’escalfament global, mentre a nivell individual són de difícil aplicació accions com ara la minimització de l’ús privat o les opcions de consum més responsables amb l’entorn.
    L’informe Ciudadanía y conciencia medioambiental en España dels CIS revelava en 2010 que entre els principals problemes de la població de l’estat no es troba el medi ambient, el qual descendeix a una posició molt baixa entre les temàtiques existents, mentre les primeres posicions les ocupen l’atur, les qüestions d’índole econòmica i la classe política i els partits polítics.

    Per la seua banda, l’Enquesta de Percepció Social de la Ciència d’enguany de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia mostra que l’expectativa informativa sobre el medi ambient només arriba al 9%, menor que la de la ciència (15%) i lluny des les de temes relacionats amb l’ocupació (30,8) i la medicina i la salut (28,2%). Malgrat això, les persones consultades en aquesta onada expressen que el dèficit informatiu que perceben en l’àmbit ambiental és del -56%. Una xifra molt il·lustrativa del l’extraordinari desafiament en comunicació i informació en clau verda que han d’assumir tant les autoritats i els mitjans com la ciudadania.

     

    Article publicat al nº 411 de la revista Saó, corresponent a gener de 2016.

     

    http://www.saoedicions.com/comunicacio-en-clau-verda/

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook