Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 22
    Noviembre
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Curie i Pantoja, dues màrtirs

     “Mme. Curie is dead: martyr to science”. Amb aquest obituari acomiadava The New York Times la científica polonesa dues vegades premi Nobel –i la primera dona en aconseguir-lo- el juliol de 1934. Per què màrtir i no heroïna? Com va influir el gènere en l’elecció d’aquest qualificatiu? Ens ho preguntàvem a la jornada de reflexió al voltant de Marie Curie al Palau de Cerveró, poc abans que Carmen Magallón reivindicara l’enorme tasca de les pioneres espanyoles de física i química. Perquè, com advertia aquesta professora de la Universitat de Saragossa, “les dones han estat relegades pel mateix mecanisme del relat històric, el qual les ha deixades en l’oblit del passat”.

    En aquest mateix mes, quan se celebra l’aniversari del naixement de la dona coneguda mundialment pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat, el 7 de novembre de 1847, el discurs mediàtic construeix un altra màrtir, un altra dona, però amb una trajectòria radicalment diferent. I no per la seua dedicació a l’avanç del coneixement científic, sinó per la complicitat de les audiències majoritàries en missatges populistes que converteixen un perfil delictiu en una víctima. I de nou ens plantegem quin és el biaix de gènere en aquest exemple narratiu de comunicació social.

    La ciència no fa màrtirs, tot i el sacrifici que pot comportar l’apassionant repte i responsabilitat del seu conreu. Personatges folklòrics com ara Isabel Pantoja potser sí esdevenen màrtirs d’una societat de l’espectacle com la nostra, anestesiada per una espiral de corrupció insofrible amb uns valors culturals que fan fallida. Potser caldria recuperar Curie com “santa laica”, apuntava irònicament Àlvar Martínez, professor d’Història de la Ciència de la Universitat de València i vicedirector del Palau de Cerveró. Per la biografia tan excepcional de qui va ser la primera dona en ocupar una càtedra a la Sorbonne, després de set segles d’història de la universitat francesa, i la primera i única que descansa al Panteó de París, dedicat “aux grands hommes, la patrie reconnaissante”.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook