El moviment 15-M té un paral·lelisme amb reciclatge de residus: la pèrdua de confiança global. La separació de residus es va promoure quan encara no hi havia les instal·lacions ni la logística adequades per a garantir el seu correcte tractament i, ara, una gran majoria de gent està convençuda que encara que llancem el nostre fem a contenidors de colors diversos, "després tot va al mateix lloc". I no es tracta només d´una llegenda urbana difícil de desfer, sinó que costarà moltíssim disposar de nou de la complicitat i la credibilitat socials per a una correcta gestió de les deixalles urbanes. De fet, el reciclatge a les nostres ciutats és quasi qüestió de fe.

La classe política, en el seu conjunt, amb només un examen cada quatre anys, discursos propagandístics simplistes, discussions estèrils, peatges davant els grans capitals, l´obstrucció als processos participatius i un menyspreu generalitzat a la matèria primera del coneixement, ha esgotat la paciència de la població. El 15-M és una lliçó per a tots. Els ciutadans no són tan passius com els dirigents somniaven i les noves eines de comunicació multidireccionals, com ara les xarxes socials, han ajudat una nova generació de mobilitzacions. Una acció social del segle XXI, de l´era de les TIC, en un sistema polític ancorat en Montesquieu. I recuperar la confiança de la gent en la classe política també serà complicat si no s´articulen nous canals de participació i interacció amb la ciutadania.

El moviment 'Democràcia real, ja' ha desconcertat els polítics, de totes les sensibilitats. Però, sobretot, ha estat una lliçó democràtica i una bombolla d´oxigen i optimisme, d´actuació col·lectiva davant l´individualisme imperant. Anar a votar cada quatre anys també s´ha convertit en una qüestió de fe. Però com al reciclatge, cal anar-hi per responsabilitat.