Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 19
    Noviembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El dolor... símptoma universal

    El dolor, quin tema més adequat ens proposa l’últim número de la revista Mètode, de difusió científica de la Universitat de València. Dolor per la pèrdua de drets socials i laborals; dolor pel retrocés de seveis públics essencials com ara la salut i l’eduació; dolor per la situació de la recerca biomèdica a València; dolor per la situació econòmica que patim i l’absència de responsabilitats polítiques en una dolenta gestió; dolor pel paisatge electoral... Mètode, però, ens aporta, amb originalitat, una visió científica i ètica d’aquest símptoma universal.

    “El dolor conforma la nostra pròpia identitat com a humans, ja que no sols és una percepció desagradable, complexa des del punt de vista neurològic, sinó que s’acompanya de components afectius que ens fan preguntar-nos per la nostra raó de ser”. D’aquesta manera se’ns presenta el monogràfic de Mètode d’aquesta tardor, sota el títol ‘La cara del dolor’, coordinat pel catedràtic de Farmacologia de la Universitat de València Francisco José Morales Olivas. El dolor, i ser-ne conscients d’ell i dels seus riscos, ens fa humans. El seu control i el dret al ‘dolor zero’ promogut per les societats més avançades -com apunta el professor Antonio Ariño- han esdevingut un factor de desenvolupament clau, on l’ètica també és primordial.

    I de la necessitat a l’abús. Perquè els països rics són més favorables a fer una utilització ineficient dels medicaments, en perjudici de la salut i, en el nostre cas, dels pressupostos públics. Cada vegada més aspirem a la comoditat, a l’absència de qualsevol molèstia que pose en dubte el nostre benestar, les nostres febleses com a qualsevol ésser viu, per eixe optimisme tecnològic que ens caracteritza. Morales-Olivas ens recorda que no es causalitat que els dos medicaments de referència per tractar el dolor, l’aspirina i la morfina, es basen en components vegetals, el salze blanc i el cascall, perquè la lluita contra el patiment es remunta a l’origen dels temps.

    L’ús d’antiinflamatoris no esteroïdals en l’àmbit extrahospitalari a Espanya es va incrementar més d’un 40% entre 1992 i 2007, com recorda el professor Luis Estañ, bàsicament per l’augment del consum d’ibuprofèn que, juntament amb diclofenac i aceclofenaix, constitueix quasi el 70% de la demanda d’aquests fàrmacs. Aquests excessos, per exemple, estan provocant un important creixement de les cefalees cròniques diàries, les quals s’han hagut de definir com una malaltia amb entitat pròpia.

    “L’art de la vida és l’art d’evitar el dolor”, sentència de Thomas Jefferson, apuntada pel director de Mètode, Martí Domínguez. A nivell individual tenim l’opció dels fàrmacs, però, com podem mesurar el dolor col·lectiu d’aquest període? Un possible antídot, el manifest que hem fet des de Valencians del Canvi ‘Contra la resignació, vota’ (www.valencianspelcanvi.net).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook