Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 18
    Mayo
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Territori

    Enamorats de l'horta

    Ronda Nord. Quatre i mitja de la vesprada. Circulació embogida a una velocitat frustrada perquè l’ampla autopista que travessa i fragmenta les últimes hortes de València i termes veïns és una via urbana. Semàfors i rotondes marquen la pauta de conductors urbanites. Els paisatges trencats per finques caòtiques, abocaments incontrolats i pedaços de terra fèrtil, sovint tancats per somiers, passen desapercebuts.

    Els requeriments del disc roig i la curiositat per l’estampa agrícola canviant regala un fotograma corprenedor: una cavalleria treballant la terra artesanalment, conduïda per un llaurador qui, aliè al trànsit imparable i la urgència absurda de les ciutats i els horaris, conrea l’illa verda de l’asfalt.

    El cultiu i el manteniment de les hortes periurbanes és un pèndul que fluctua entre dues perspectives. En primer lloc, la romàntica, perquè rememora la vida tradicional i la tornada a l’agricultura i als ritmes de la terra. La segona seria una visió més tecnocràtica amb perspectives de buscar el progrés, la qual encara percep el món rural com una activitat del passat i vinculada a moments de misèria i pobresa de la nostra història recent, com recorda a Antonio Ariño.

    València no ha experimentat la pressió de les grans metròpolis que inspira arreu d’Europa un retorn de la gent jove a allò rural, atesa la pèrdua de qualitat de vida. Potser per això, les seues autoritats han sacrificat l’horta per un suposat creixement econòmic, que no hauria d’estar contraposat a la conservació de la riquesa agrícola en l’entorn urbà.

    L’horta reclama estima i també economia. Perquè el potencial d’aquest territori és ampli i aglutina diversos tipus de patrimoni, però té limitacions, com argumenta Josep Vicent Maroto: l’agressió urbanística, l’especulació, el canvi de model productiu, la inseguretat de les collites... A més del suport polític per harmonitzar polítiques territorials adients, ens fa falta professionalització dels llauradors, l’establiment de models innovadors de comercialització i promoure altres dels seus valors com ara la seguretat alimentària o l’educació ambiental.

    La campanya #HortaÉsFutur proposa el seu original Dia dels Enamorats... de l’horta. Em quede amb la visió romàntica de recuperació de la terra, la seua cultura i el seu llegat. Uns actius que avui romanen oblidats en cantonades entre habitatges, polígons i carreteres. Sense renunciar a la innovació i a les noves oportunitats de negoci. És un treball col·lectiu. L’horta no perdurarà si és un amor no correspost.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook