Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 21
    Marzo
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Medi Ambient energia

    Impost al Sol

    No és qüestió de clima, sinó de voluntat política i compromís ciutadà. Alemanya té una potència instal·lada en energia solar fotovoltaica, vuit vegades superior a l’espanyola, i de cara al 2019 arribarà als 50GW, mentre que ací, molt més al sud, només assolirem els 9GW. Són dades de l’informe Global Market Outlook for Solar Power 2015-2019, publicat per l’organització Solar Power Europe, el qual adverteix dels entrebancs al desenvolupament d’aquesta font renovable amb iniciatives com ara la de l’anomenat impost al sol promogut pel Govern de Rajoy. És a dir, el peatge a l’autoconsum fotovoltaic d’instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica aprovat la passada tardor mitjançant un reial decret.

    Entre els països que es troben actualment al capdavant de la inversió en noves infraestructures d’energia solar fovoltaica hi són el Regne Unit, França i, de nou, Alemanya. Tot i que només l’1% de l’electricitat mundial prové del sol, a Grècia, Itàlia i, també, Alemanya, la fotovoltaica cobreix més dels 7% de la seua demanda elèctrica. Així, el cas alemany és tan paradigmàtic com l’espanyol, tot i que en signe contrari. Quan la meta europea 20/20/20 és la mateixa per a tots els membres de la Unió Europea: en l’horitzó de l’any 2020 s’ha de reduir un 20% el consum d’energia, aconseguir que les renovables cobreixen el 20% del consum domèstic –i el 10% del transport- i s’estalvie un 20% del consum.

    Al País Valencià, tot i l’arribada de les esquerres al Palau de la Generalitat, sembla que la promoció de les fonts renovables no va a constituir una de les prioritats inicials de l’acció de Govern. Les designacions dels departaments autonòmics de nou anuncien voluntats. Així, el canvi climàtic és un dels cognoms de la conselleria d’agricultura dirigida per Elena Cebrián, alhora que naix la d’economia sostenible, on s’integren les competències en energia, encapçalada per Rafael Climent.

    SOCIETATS BAIXES EN CARBONI

    Malgrat els reptes actuals per reduir les emissions d’efecte hivernacle i frenar el canvi climàtic o avançar cap a societats baixes en carboni i economies menys intensives en demanada energètica, l’executiu valencià encara es mostra feble en la promoció de les energies renovables. I tampoc no es planteja contrarestar el dur colp de la dreta espanyola al desenvolupament de la fotovoltaica a les acaballes de la legislatura.

    De fet, els recents Compromisos de Morella del Consell només fa referència en una ocasió a aquesta temàtica, en l’àmbit competencials de la conselleria de Climent. En relació al nou Decret del Pla Energètic Valencià, el document aprovat recull aquesta voluntat, la qual resulta un tant ambigua: “canviar el model energètic valencià, el qual és un dels majors problemes amb què es troben les empreses per a millorar la competitivitat i productivitat, tot abaratint la seua factura i també la de les famílies a la seua economia domèstica”. La idea, segons destaquen, és “tendir cap a l’autoconsum. Fer servir energies que tenim a l’abast i que són netes com l'eòlica, fotovoltaica i els formats mixtes”. Aquest plantejament, quasi bucòlic, fa enyorar veritables fórmules per fer front a impostos, ben reals i en vigor, que dificulten el foment d’una font tant inesgotable i sostenible com és la solar. 

     

    Article publicat al nº 412 de la revista Saó, corresponent a febrer de 2016.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook