Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 17
    Noviembre
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    La ciència i la tècnica, un progrés accelerat

    Als anys vuitanta, no ens escribíem correus electrònics, ni ens cridàvem al mòbil i, menys encara, teníem cap perfil a les xarxes socials. Tampoc no imaginàvem deixar de tocar fulles de paper o sentir l’aroma de la tinta a l’hora de llegir diaris o llibres. Els avanços tecnològics en aquests 25 anys de vida de Bromera estan palesos, i en constant progrés, a la nostra vida diària. Hem protagonitzat una autèntica acceleració de l’Era de la Informació fins arribar a la sobreinformació i a la hiperconnexió. La tecnologia és, possiblement, una de les branques científiques més visibles, però la ciència i la seua percepció social també han experimentat una important evolució en aquestes quatre dècades i mitja.
     
     
    Si durant el Renaixement i la Il·lustració es va produir la revolució científica moderna, perquè s’hi van fixar els pilars per al desenvolupament de la ciència tal com l’entenem avui, la frontera entre els segles XX i XXI s’ha caracteritzat per l’acceleració dels processos. Quan va nàixer Bromera, ja feia dos anys que ha Espanya havia nascut la primera bebè probeta, per fecundació in vitro, tanmateix, en faltaven tres perquè el britànic Thimothy Berners-Lee i el belga Robert Cailliau crearen, mentre treballaven al CERN (Suïssa), el primer sistema de transmissió de dades World Wide Web, les www que han canviat la nostra manera de percebre el món i relacionar-nos.
     
    Juntament amb Internet, caldria posar els GPS, ja també d’ús quotidià, el qual té el ses origen en la Guerra Freda, ja que el llançament de satèl·lits artificials va ser un dels camps de batalla entre els EUA i la URSS. De fet, la carrera espacial, en l’actualitat frenada per Nord-Amèrica, no sols va tindre una funció militar, sinó que van implicar una revolució de la tecnologia de les comunicacions i va obrir noves vies d’exploració de l’espai al llarg de les següents dècades, on caldria afegir les noves fites dels grans telescopis o la supercomputació. En aquest sentit, hi destaquen les iniciatives com ara Alba, el gran sincrotó de Cerdanyola del Vallès o els supercomputadors Tirant, de València, i Mare Nostrum, de Barcelona.
     
    Sense cap dubte, aquests anys, s’han reforçat les relacions i interaccions entre la ciència, la tecnologia i la societat, la tecnociència. I bona mostra d’aquesta nova realitat són l’aparició dels parcs científiques de les nostres universitats. La nanotecnologia, la recerca en cèl·lules mare, la biotecnologia –aplicada al medi ambient, la salut, el medi ambient o la indústria- són altres especialitats en desenvolupament, tant al nostre territori com a nivell mundial.
     
    I un dels àmbits on queda més evident aquesta proximitat és el de la salut. Va ser en l’any 1990 quan el projecte internacional Genoma Humà va ser impulsat pels EUA i entre 2000 i 2006 es va donar a conèixer la seqüenciació completa. La genètica, en conseqüència, és un altra clau de la ciència actual, tant aplicada al coneixement de l’organisme humà, com de la biodiversitat. Poc després, el 2010, els laboratoris dirigits per Craig Venter, anunciaven la creació al laboratori de la primera cèl·lula viva controlada íntegrament per DNA sintètic.
     
    La dècada dels noranta, a més, va estar protagonitzada per la primera clonació d’un mamífer al 1997, l’ovella Dolly, alhora que les evidències científiques de l’escalfament global afavorit per les emissions de gasos d’efecte hivernacle provocades per activitats humanes generava els primers símptomes del canvi climàtic. Així, altres sectors científics en creixement són les energies renovables, menys impactants sobre l’atmosfera, mentre la tecnologia de fusió (front a la fisió d’urani, la nuclear) no arriba a quallar. I en un escenari més pròxim, els cotxes elèctrics semblen cada vegada més pròxims, tot i l’actual repte del seu susbministrament energètic.
     
    Al 1995, l’editorial Bromera, es comprometia amb la ciència amb la creació de la col·lecció Sense Fronteres, en col·laboració amb la Universitat de València, qui va crear aquell any el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Aquest mateix any va ser quan es va aprovar la construcció del Gran Col·lisionador de Partícules, el LHC, ubicat al CERN, l’objectiu del qual és la recerca de l’origen de l’univers. En conjunt, 25 anys de Bromera en els quals sabem molt més del nostre cos, del nostre Sistema Solar i hem assolit un món plenament globalitzat i connectat.

     

    Publicat en la Revista Illa, número 58, de Bromera, amb motiu del 25 aniversari de la creació de l'editorial valenciana.
     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook