Blog 
Ecosistemes
RSS - Blog de Maria Josep Picó Garcés

El autor

Blog Ecosistemes - Maria Josep Picó Garcés

Maria Josep Picó Garcés

Periodista ambiental i científica. @mariajpico

Sobre este blog de Sociedad

Converses sobre medi ambient, sostenibilitat, salut i ciència. Reflexions de la vida urbana i la natura, dels ecosistemes ecològic, social, comunicatiu, econòmic... Imatge: Barranc de la Pegunta, al Parc Natural del Penyagolosa. Foto: Sergio Montagud.


@mariajpico

Archivo

  • 19
    Julio
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    La mà negra de l´or negre

    Sóc del 73, un any lligat inexorablement a la primera crisi mundial del petroli, com m´han recordat tota la vida els llibres de text. Em considere de la generació que va créixer gaudint amb normalitat dels avantatges de l´or negre i que ara desperta patint-ne els seus perjudicis. Gràcies a la gasolina i els primers turismes, els nostres pares ens van portar a descobrir món, un planeta cada vegada més travessat per les línies de l´asfalt i més escalfat per la combustió d´aquest recurs fòssil.

    A l´estiu, em retrobe amb els camins on vaig aprendre a anar en bicicleta (eren tan estrets?); ja no són de terra i punxoses pedres (de les quals conserve marques), sinó del paviment que aporta el progrés i convida a la velocitat. Tan excessiva, que s´han hagut de col·locar ressalts perquè els veïns no arriben a acceleracions de competició. I també he de reconèixer que compartisc més estones amb el volant. No perquè renuncie a la bicicleta —joia a la ciutat malgrat el trànsit i les esquàlides infraestructures— sinó per qüestions vinculades a l´oci i la família.

    Aquest juliol he tingut l´oportunitat de veure canviar els preus lluminosos d´una benzinera. He trobat un paral·lelisme amb els termòmetres de la ciutat. Tot i això, mentre aquests marquen l´increment de graus centígrads conforme avança el dia, els panells dels temples de la mobilitat van pujant els preus de cara al cap de setmana, cèntim a cèntim. Evidentment, la meua apreciació és això, una percepció subjectiva d´un parell de setmanes aïllades. A la qual podríem afegir la sospitosa pujada coral (o de monopoli) dels preus a totes les empreses subministradores.

    Anem a les dades. Resulta que entre aquesta muntanya russa de preus al llarg de la setmana —justificada amb peregrines raons del peak oil (màxim de producció), la inestabilitat de l´Orient Mitjà o l´últim estornut del Banc Central Europeu— la gasolina ha acumulat aquest mes un encariment del 2%, és a dir, un 14% més que en les mateixes dates de 2010, segons el Butlletí Petrolier de la Unió Europea. Si, tenim l´Observatori del Mercat per a l´Energia, promogut per la Comissió Europea, perquè el cost del petroli no ha deixat de pujar des de 2003. Una tendència que, a diferència del sotrac de la dècada dels setanta, respon a canvis estructurals del balanç entre l´oferta i la demanda en l´economia global. És a dir, la gasolina ha esdevingut un recurs de primera necessitat i pagarem per ell allò que ens demanen.

    El barril Brent, un altre mite. Sovint puja la gasolina quan creix el seu preu. Però l´Associació Espanyola d´Operadors de Productes Petroliers ho deixa ben clar: «Els preus dels carburants no tenen relació directa amb la variació del barril de petroli, ja que el cru hi ha que refinar-lo per a extraure diversos productes», per tant, hi influeixen realment «el preu de la gasolina a l´engròs als mercats internacionals i els impostos, els quals representen al voltant del 50% —dels més baixos de la UE— del preu final que es paga a les estacions de servei». Per tant, si no canvia el percentatge de taxes, és evident quines mans controlen el preus dels carburants.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook